El sistema sanitari admet els límits per atendre patologies mentals

L’àrea de salut mental infantojuvenil atén un miler de pacients a l’any i registra durant el període “entre 50 i 60 ingressos aguts, que són els més greus, els que acaben hospitalitzats”, explica la coordinadora del servei, la psiquiatra Maria Giró, per expressar l’escala de la complexitat dels usuaris. Hi ha una cinquantena a l’hospital de dia –reben atenció especialitzada diürna però dormen a casa– i “a centres terapèutics en tenim entre 15 i 20, que són els de superalta complexitat, necessiten estades més llargues, les situacions socials són més greus”, exposa la doctora.

Una quinzena de menors, els casos de més complexitat, estan en centres

Un dels debats és si Andorra hauria de tenir un dispositiu que no obligui als trasllats a centres de l’estranger. Giró és de l’opinió que “no podem fer-ho tot aquí, per població no es pot tenir un centre especialista i d’elit en trastorns de conducta, en trastorns alimentaris....”. Es refereix concretament als problemes que es manifesten en la manera de relacionar-se amb el menjar perquè s’ha demanat el recurs però l’afectació indica que “no n’hi ha tants per tenir un equip especialista format en això”: pot haver-hi diversos casos però no tots estan en el mateix estadi com per, per exemple, agrupar-los en el tractament, justifica la doctora. Sobre els problemes de conducta, “es va treure la fórmula del CREI, que crec que ho ha solucionat una mica”. I hi afegeix una altra variable: “També hi ha famílies que volen marxar i xavals que volen marxar. No hi ha una resposta fàcil”. En tot cas, hi ha una coordinació; una comissió de casos complexos, que es reuneix periòdicament per tractar els casos i els retorns; i el mateix servei té un protocol intern per ocupar-se d’aquests pacients. “La treballadora social fa el seguiment amb els centres, manté els contactes amb els pares, i dos mesos abans que tornin els dos equips clínics es posen en contacte i es mira quin recurs és l’adequat per quan el noi retorni”, explicita la coordinadora del servei.

Salut mental registra una cinquantena d’ingressos anuals

Diversificació

Els últims anys el servei ha crescut en recursos i ha ajustat l’enfocament. “L’equip s’ha diversificat perquè entenem que l’atenció ha de ser global i mutidisciplinària. Han entrat educadores socials, terapeutes ocupacionals, i hi ha el pes d’infermeria a consultes externes, quan abans era una figura molt d’hospitalització. I això és l’equip d’atenció comunitària amb la possibilitat d’anar a domicilis, poder fer intervencions a la comunitat, treballar en els llocs de lleure, biblioteques, poder ajudar els xavals a integrar-se als barris perquè molts dels nostres pacients són a casa”, detalla la psiquiatra. La situació és que “la demanda no para” i això ha portat a una altra reflexió. “Hi ha molt malestar emocional, per això hem diversificat l’equip cap a altres bandes, no tot ha de passar per psicoteràpia o teràpia farmacològica perquè hi ha moltes coses que s’han de poder atendre d’una altra manera. També estem treballant perquè es pugui atendre d’unes altres bandes i que no ens hagi d’arribar tot a nosaltres”, avança Giró, referint-se a recursos com els psicòlegs externs al SAAS. “Hauríem d’atendre allò greu i altres coses més lleus que es puguin atendre en d’altres llocs”, exemplifica. La prevalença del que tracten també evoluciona i per això el servei s’està implicant en la lluita contra els efectes de les pantalles, cooperant, per exemple, amb el MoraBanc i el protocol que ha instaurat per l’ús del mòbil als equips de base. “A un centre terapèutic que derivem, el centre ITA, que tenien molt bagatge en el consum de tòxics, han partit els 80 llits que tenen i 40 són per a trastorns del neurodesenvolupament. No és només a Andorra, el fenomen és global. Ara el que veiem són xavals aïllats a casa, que no surten. Hores i hores de mòbil, adolescents amb 17 hores de connexió”.