INFORME DEL 2024
El Raonador del Ciutadà alerta sobre la medicalització dels presos
Cañada qüestiona si els fàrmacs s’usen com a tractament o com a mitjà de contenció
El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada.
L’informe anual del Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, posa el focus en qüestions que afecten directament col·lectius especialment vulnerables. Una de les denúncies més destacades és la medicalització creixent dels interns al centre penitenciari, on gairebé un de cada dos presos pren psicofàrmacs.
Segons les dades recollides per la institució, 42 interns prenen benzodiazepines, 24 antidepressius i 18 antipsicòtics, unes xifres que reflecteixen un ús intensiu de medicació. El Raonador qüestiona si aquests fàrmacs s’utilitzen com a tractament o com a mitjà de contenció farmacològica, en un context penitenciari en què la manca de recursos i la duresa de l’internament poden agreujar problemes de salut mental. El sistema penitenciari manté els interns tancats fins a 20 hores diàries i no disposa d’un equip mèdic propi, fet que, segons l’informe, impedeix un seguiment adequat.
Els interns prenen benzodiazepines (42), antidepressius (24) i antipsicòtics (18)
A més, es destaca la prevalença de trastorns no diagnosticats en interns que no tenen un reconeixement judicial, fet que genera desigualtats dins el mateix sistema. La institució fa una crida a revisar en profunditat el model penitenciari andorrà i aposta per obrir un debat sobre la introducció d’un enfocament restauratiu de la justícia.
Denuncia, en matèria d’infància, la situació d’indefensió de molts menors
En matèria d’infància, l’informe denuncia la situació d’indefensió de molts infants i adolescents en situació administrativa irregular, sovint escolaritzats però sense accés a serveis bàsics com ara la sanitat pública, les beques d’estudi o el lleure educatiu. Aquesta manca de cobertura genera, segons el Raonador, una invisibilització sistèmica d’aquests menors.
L’increment d’expedients per reagrupaments familiars denegats també inquieta la institució, que alerta sobre les conseqüències socials i emocionals de la separació forçosa de nuclis familiars per qüestions administratives. A tot això s’hi suma la preocupació per la situació dels infants en desemparament judicial, institucionalitzats en centres i amb pocs recursos per ser retornats a l’entorn familiar o a famílies acollidores.
Pel que fa a les persones amb discapacitat, l’informe destaca problemes estructurals en l’accés als drets reconeguts. La lentitud de la Conava (Comissió Nacional de Valoració) impedeix a molts ciutadans accedir a ajudes i recursos, ja que el grau de discapacitat no és valorat amb la celeritat necessària. Aquesta situació es veu agreujada per la manca d’un circuit prioritari per a infants.
L’àmbit educatiu també genera preocupació. El Raonador assenyala una bicefàlia institucional a l’escola ordinària andorrana, on el personal educatiu del ministeri i els professionals de la Fundació Meritxell no formen part d’un mateix cos. Aquest fet, diu l’informe, trenca amb el principi d’igualtat i contribueix a l’estigmatització.
Finalment, es posa de manifest la manca de direcció a la Fundació Privada Tutelar, sense gerent des de fa dos anys, i es proposa revisar la denominació i el model de gestió de l’entitat per adaptar-se a la nova normativa de mesures de suport.
Tot i les limitacions competencials que impedeixen al Raonador actuar directament sobre la justícia, l’informe alerta d’un increment notable de les queixes per retards en els processos judicials. Durant el 2024 es van rebre 32 queixes per dilacions, en contrast amb només dues l’any anterior. Aquest augment es considera un símptoma preocupant del mal funcionament de l’administració de justícia.