MODEL DE JUBILACIÓ
Diners esgotats en setze anys
L’informe situa al 2041 la fallida del sistema, dos anys més tard que l’anterior
Cinca i Galabert durant la compareixença.
Les previsions del darrer estudi actuarial de les pensions han quedat desfasades per una evolució de l’economia que ha trencat els pronòstics, però canvien les dates, no el final que s’augura. I aquest horitzó és el de la fallida un cop el que s’ingressa per cotitzacions ja no sigui suficient per pagar les pensions i calgui recórrer a les reserves, fins a esgotar-les. Els nous càlculs situen el primer dels escenaris en un parell d’anys i l’acabament de la guardiola el 2041, dos anys després de la data fixada per l’anterior informe. Les dades de l’estudi que ha elaborat Deloitte per encàrrec de la CASS les van presentar ahir el president de la parapública, Marc Galabert, i el del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, en una compareixença davant la comissió legislativa que aborda reformes al sistema. Però a la presentació van anar un pas més enllà, per respondre a la pregunta sobre què passaria introduint essencialment tres de les mesures que va proposar la mateixa CASS el 2022: augmentar la cotització del 12% actual al 16% en cinc anys, apujar l’edat de jubilació als 67 i augmentar el factor de conversió (els anys que es triga a recuperar allò cotitzat després de la jubilació) del 9,5 actual al 17 en 25 anys. La conclusió és que es guanyaria temps, es dona “una puntada de peu endavant al problema”. I per això la CASS insta a abordar reformes estructurals, no tan sols sobre els paràmetres que regeixen actualment el sistema. “Una reforma paramètrica possiblement no serà suficient per abordar una reforma de pensions que tingui en compte el passat, per tant, els compromisos adquirits i el futur, el manteniment, el garantiment”, va afirmar Galabert.
“Una reforma paramètrica possiblement no serà suficient”
Les projeccions
Cinca va quantificar l’impacte d’aquestes reformes partint de tres índexs: el de sostenibilitat, la capacitat de fer front als compromisos adquirits i que ara és deficitari; el de suficiència, el percentatge del darrer salari que representa la pensió de jubilació i que actualment està sobre el 33% i, per tant, és “baix”, i el d’equitat, la proporció entre el que es cotitza i el que s’acaba rebent de prestació, actualment “molt baix, es cotitza poc en relació amb el que ens retorna el sistema”. La combinació de reformes implicaria una millora dels tres índexs per als cotitzants actuals, però hi ha un però, l’índex de suficiència dels nous cotitzants –els que s’incorporin de nou al sistema–, que cauria; el càlcul indica que cobrarien de pensió un ínfim 18% del darrer salari. “Si només fem modificacions paramètriques el que estem fent és fer pagar la reforma a les generacions futures. La sostenibilitat dels que estem treballant la pagarien en forma de pensions més baixes les futures cotitzacions”, va especificar Cinca. Per això, la reflexió de la Seguretat Social és que s’ha de posar sobre la taula un canvi de model, un canvi estructural. “La reforma és necessària, però per paràmetres suposa importants desequilibris generacionals”, va insistir el responsable de la gestió de la guardiola de les pensions. A més, va afegir-hi, el sistema acabaria sent igualment insostenible, en algun moment s’esgotarien igual els diners. I el càlcul presentat apunta que la caixa es buidaria –com indica el gràfic adjunt– el 2047.
La línia verda indica quan s’esgotarien els diners amb el model actual; la groga, quan ho faria si s’apuja la cotització o l’edat de jubilació.
“La reforma és necessària però per paràmetres suposa desequilibris generacionals”
El 2022 la CASS va presentar una proposta de reforma molt més àmplia i que apuntava un canvi de model, amb la creació d’un compte individualitzat en euros per treballador per substituir el de punts actual o l’impuls de plans de jubilació d’empresa obligatoris per complementar la prestació fruit del sistema públic. Aquestes no es van abordar però referint-se a les reformes prèvies (les del 2008 i 2014) els representants de la CASS van traslladar als consellers la conclusió: “Ja han vist les conseqüències, que no són bones ni dolentes, això és retardar el problema.”