SESSIÓ DE CONTROL
Jugada d’estratègia i fora de joc d’Escalé
Espot recrimina l’actitud del cap de l’oposició a la xarxa en un intercanvi agre pel ‘cas BPA’
Cerni Escalé i Xavier Espot, ahir al Consell General.
Sessió de preguntes al Govern: sense cap mena de dubte, el cas BPA era el gran tema del dia. Carine Montaner havia entrat una pregunta al Consell per, segons afirmava, saber la versió oficial del Govern sobre les informacions publicades recentment, les quals acusen polítics andorrans i espanyols de fer caure el banc intencionadament per fer aflorar els suposats calés ocults dels independentistes catalans.
El debat estava servit i Espot va respondre serè, explicant el que ja ha dit des de fa anys de totes les maneres possibles. Res de nou a l’horitzó. Des de Demòcrates, avisats per la mateixa consellera que es plantejaria aquesta pregunta, havien tingut a bé de posar la bena abans de la ferida amb dos articles en aquest mitjà explicant, segons diuen, els fets tal com van succeir. Potser el que no esperàvem és l’agraïment d’Espot a Montaner pel seu “sentit d’estat” aleshores, quan la consellera (tot i que no formava part de la majoria) va votar a favor de la llei que liquidava el banc.
“Escalé fa córrer notícies sense fonament per fer soroll i buscant els ‘m’agrada’ i els retuits”
Un cop ben donat, pensaran alguns, que va portar Montaner a una breu sessió de teràpia pública compartint els seus remordiments per haver votat a favor d’aquella llei quan “tot s’hauria pogut resoldre amb una multa”. És clar, diu que era una consellera jove, i que ara, amb deu anys d’experiència al damunt, no ho faria. Llàstima que la vida no funcioni així, i que la història ens jutgi pels fets i no per les intencions, i menys sobre el passat. No pateixi, consellera, jo també tinc remordiments per no haver comprat el número premiat de la loteria de Nadal de l’any passat i haver-me decantat per una butlleta sense premi. Vostè creu que sabran perdonar-me l’error i em donaran algun calé?
“Em reservo el dret d’emprendre accions legals pel que s’ha afirmat sobre mi”
Fins aquí poden pensar que és un debat força descafeïnat i no els mancarà raó. Però a cal Demòcrates havien preparat una jugada d’estratègia a pilota parada que va agafar més d’un a contrapeu. I és que en el torn de repreguntes la consellera Martisella va aprofitar per preguntar al cap de Govern què li semblava l’actitud de Cerni Escalé publicant una piulada a X en la qual demanava que el Govern desmentís o investigués les afirmacions periodístiques.
I a partir d’aquí, crispetes. En honor a la veritat, ni Escalé ni Concòrdia s’esperaven la jugada i els va agafar a mig vestir-se. Tot i que el cap de l’oposició va demanar intervenir primer per al·lusions, va ser Espot qui va respondre a la pregunta, i tota la contundència que s’havia estalviat amb Montaner la va descarregar en un Escalé totalment a contrapeu. El cap de Govern no va estalviar-se ni un retret acusant-lo de jugar a l’ambivalència en l’afer, fent córrer una notícia sense fonament per fer soroll amb teories conspiranoiques i buscant només els m’agrada i els retuits a la xarxa social. Pim-pam!
Ja es poden pensar que Escalé, en el torn de rèplica, va replicar, i tant, sobretot acusant la majoria d’utilitzar el torn de preguntes per atacar un conseller de l’oposició, cosa que no considerava gens adequada. I, és clar, va llegir la piulada polèmica públicament, afirmant que en cap cas donava per bona cap informació d’aquest mitjà, sinó demanant al Govern que sol·licités al Grup Godó els correus publicats i fent-los analitzar per la policia científica.
A tot plegat, Espot li va demanar que no expliqués “sopars de duro”, amb un Escalé aixecant la veu sense micro en un moment de màxima tensió entre ambdós. Una altra ronda de crispetes, si us plau, que la cosa està d’allò més emocionant! Jo crec que fins i tot la consellera Montaner estava sopresa de no ser ella la que estava enmig del ball de bastons tenint en compte que havia llançat la primera pedra i sense amagar la mà.
La disputa dialèctica encara va durar una bona estona, amb un Espot dient que no era feina seva demanar correus i fer investigar res a ningú, i reclamant al seu contrincant que si baixava al fang parlant a les xarxes del cas BPA no podia esperar-se que des de la bancada demòcrata no responguessin. “Vostè té un sentit del debat parlamentari que no és el mateix que el meu”, a la qual cosa el de Concòrdia va recriminar, ja força apallissat, que no és acceptable “fer aquests atacs a la reputació dels parlamentaris”.
El síndic encara va concedir un darrer torn de rèplica a un Escalé que va amenaçar d’emprendre accions legals pel que d’ell havia dit Martisella, a la qual cosa Ensenyat li va recordar que les paraules pronunciades en sessió de Consell no podien ser judicialment perseguides. Un darrer torpede a la línia de flotació: tocat i enfonsat.