INFORMES JURÍDICS
Un exmembre de la Comissió de Venècia assessora la família Cierco
L’advocat Xavier Jordana proposa acudir a l’organisme per esvair dubtes sobre una llei d’amistia per a l’afer BPA
Castellà és catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona.
Xavier Jordana, advocat d’Higini i Ramon Cierco, du amb ell un bon grapat d’informes d’experts per sustentar la viabilitat de l’anomenada llei d’amnistia per tancar el cas BPA, entre els quals hi ha un nom que ha comportat una especial atenció: Josep Maria Castellà, amb una trajectòria professional excel·lent, i una etapa important en què va ser membre de la Comissió de Venècia. I és que precisament l’advocat dels Cierco ha proposat que l’eventual text legislatiu es traslladi a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa perquè faci un dictamen previ i esvaeixi qualsevol dubte en aquest sentit.
Sense un aparent recorregut jurídic, les múltiples reunions que Jordana ha mantingut serien estèrils abans de començar. Quan alguns representants dels grups parlamentaris van justificar el seu silenci per la necessitat d’analitzar tota la documentació es referien a cinc dossiers: Informe sobre les possibilitats a l’ordenament del Principat d’Andorra d’una Llei Qualificada d’Amnistia relativa als fets perseguits com a conseqüència del FinCEN, d’Alejandro Saiz Arnaiz catedràtic de Dret Constitucional; Informe sobre la constitucionalitat d’una llei d’amnistia, de Josep Maria Castellà, catedràtic de Dret Constitucional; La competència dels poders públics en matèria d’indult i amnistia. Aclariments sobre la diferència legal entre indult i amnistia i les seves conseqüències, elaborat per Xavier Philippe, professor a la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne i director de l’Institut de Ciències Jurídiques i Filosòfiques de la Sorbona; Requisits de l’estat de dret relacionat amb l’amnistia i en particular al projecte de llei del parlament espanyol sobre la llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social de Catalunya, adoptada per la Comissió de Venècia en la seva 138a sessió plenària (Venècia, 15-16 de març de 2024), i finalment les bases per una eventual llei qualificada dels fets perseguits.
Recorda que Andorra ja ha sol·licitat dictàmens previs en altres reformes legals
L’assessor s’ha referit en diverses ocasions al rol de la Comissió de Venècia, opinant que facilitaria la qüestió de l’encaix de l’amnistia en l’àmbit internacional i la seva eventual repercussió en els organismes que en formen part, que es pot esvair fàcilment amb la petició per part del Consell General d’un dictamen previ a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa: “Petició que fem als grups parlamentaris i al conseller general no adscrit del Consell General i que no seria de cap manera innovadora ni estranya, perquè Andorra ja li va fer una consulta (llavors la va plantejar el Govern) l’any 2022 amb motiu del canvi de la Llei de la Institució del Raonador del Ciutadà”.
Constitucionalista
Castellà té una brillant trajectòria: és un dels constitucionalistes més importants d’Iberoamèrica i Europa. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, president del Club Tocqueville, una iniciativa de la societat civil que va néixer a Catalunya per contribuir a actualitzar i difondre -cap a dins i cap a fora- la visió d’una Catalunya constitucionalista, és a dir, “plural i oberta, espanyola i europea”, segons es defineix a la mateixa pàgina web. Però Castellà té un altre punt en el seu currículum molt destacable: va ser membre de la Comissió de Venècia (2014-2022), i el 2023 se l’identificava com a expert d’aquesta organització. En l’informe que ha elaborat relacionat amb BPA, defensa que la Comissió de Venècia, de la qual forma part Andorra, ha establert una sèrie de criteris tècnics i jurídics per orientar l’elaboració d’una possible llei d’amnistia, a partir de l’anàlisi realitzada amb motiu del cas espanyol del 2024: “Aquesta opinió s’ha revelat especialment rellevant en el marc del debat sobre l’encaix d’aquesta figura en l’ordenament andorrà”.
El catedràtic català afirma que l’organisme europeu ha aclarit que no li correspon pronunciar-se sobre la constitucionalitat de les lleis -tasca pròpia dels tribunals-, però sí que pot oferir paràmetres anàlisi a la llum del dret internacional i europeu. Menciona que la comissió també sosté que la competència per aprovar l’amnistia hauria de recaure, com a regla general, en el Parlament, mitjançant una llei, i no en els òrgans executius.