Mancances en la lluita contra el blanqueig

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND) ha posat en relleu deficiències importants en els protocols de control intern dels proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos (TCSP), un sector considerat de risc mitjà en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. En una nota informativa emesa aquest mes d’abril, l’organisme exposa les conclusions d’una sèrie d’inspeccions realitzades durant l’any 2024 i formula una sèrie de recomanacions per reforçar la prevenció.

Les inspeccions han evidenciat que moltes entitats no compleixen adequadament amb les obligacions de determinar qui és realment el beneficiari efectiu d’una operació o d’una relació de negoci. En molts casos, aquest coneixement es basa exclusivament en les manifestacions del client, sense que es duguin a terme comprovacions independents a través de fonts públiques o registres fiables. Aquest dèficit és especialment greu en un sector que, per la seva naturalesa, pot ser utilitzat per crear estructures jurídiques complexes destinades a ocultar l’origen o la titularitat de fons il·lícits.

La identificació dels clients reals i la recerca de sancions són deficients

Una altra mancança destacada és la poca sistematització de les cerques en llistes de sancions internacionals, com ara la del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o les vinculades al conflicte entre Ucraïna i Rússia. La UIFAND denuncia que moltes entitats no deixen constància de les cerques efectuades ni tenen protocols clars per a la seva realització i actualització. A més, sovint no es contempla la necessitat de contrastar la informació dels clients amb fonts públiques que podrien alertar sobre possibles riscos reputacionals o vinculacions amb activitats delictives.

La UIFAND insisteix que no n’hi ha prou amb incorporar les obligacions legals als manuals interns. Cal que les entitats adaptin els seus procediments a la pràctica real i que els professionals implicats entenguin per què es demana determinada documentació i com cal interpretar-la. L’aplicació mecànica o per inèrcia dels controls no garanteix la detecció de conductes sospitoses ni protegeix el sistema financer de ser utilitzat com a vehicle de blanqueig o finançament il·lícit.

Les empreses han d’evitar ser usades en operacions sospitoses o il·lícites.

A tall d’exemple, es recorda que cal identificar i verificar la identitat del beneficiari efectiu en totes les operacions, fins i tot quan es tracti de relacions gestionades per apoderats. Aquesta identificació ha d’incloure la recollida de documentació actualitzada i la revisió periòdica de les dades, amb una freqüència que no pot ser superior a cinc anys. També es recomana que, en cas de societats andorranes, es consulti el Registre de Beneficiaris Efectius.

La nota posa èmfasi en la necessitat que els TCSP entenguin l’estructura i l’activitat dels seus clients i que disposin d’un coneixement real i documentat, recollit en formats com ara el formulari KYC, que hauria de ser una eina viva i actualitzable. Així mateix, es destaca la importància de verificar l’activitat real dels clients jurídics, per exemple, mitjançant la consulta al Registre de Comerç o l’anàlisi d’evidències com ara pàgines web, factures o estats financers.

Amb aquest document, la UIFAND no només identifica les mancances detectades, sinó que també ofereix una guia de bones pràctiques per incrementar el nivell d’efectivitat dels controls interns. L’objectiu final és clar: garantir que les entitats del sector compleixin amb la seva responsabilitat en la detecció i prevenció de possibles activitats relacionades amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.