REPORTATGE
El crit d’alegria d’un capellà estimat
Mossèn Ramon Rossell va presentar ahir les seves memòries, ‘Carta d’un capellà jubilat als seus amics’, davant d’un centenar de persones que el van homenatjar.
Mossèn Ramon somrient amb el llibre a la mà.
“Saber gaudir del viatge”, va expressar mossèn Ramon Rossell durant l’acte de presentació del llibre Carta d’un capellà jubilat als seus amics, de l’Editorial Claret. Autoritats, amics i coneguts feien cua per saludar-lo i donar-li sort pel seu discurs. “No la necessito pas la sort”, va etzibar ell amb la confiança de qui no ha escrit les seves memòries, sinó una carta de “tu a tu des de la intimitat”. Un centenar de persones es van reunir ahir al Consell General per commemorar els més de seixanta anys de trajectòria del mossèn, que ho deu tot als joves. “L’educació dels nens i dels joves ha estat la meva vocació i el meu sentit de la vida”, així va començar a dialogar el capellà.
“Per construir l’ànima dels joves en el bé ens calia el caliu d’una llar”
A través d’aquestes pàgines, proposa un recorregut per la seva vida, des de la seva infantesa a Bellcaire d’Urgell fins a la seva intensa tasca pastoral a Canillo, on va ser nomenat rector l’any 1966. El llibre vol ser alhora un llegat d’experiències, reflexions i testimoni sobre la vida personal i espiritual del sacerdot. De fet, tal com ho va definir el mateix autor, “aquest llibre és un passeig pel jardí de roses i punxes d’un capellà rural”.
Mossèn Ramon Rossell amb membres d’AINA.
“Per construir l’ànima dels joves en el bé ens calia el caliu d’una llar”
El mossèn relata amb anècdotes la seva vida en tres actes: un de biogràfic, un segon reflexiu i l’últim, en boca de les seves amistats, un seguit de cartes dedicades. “Gràcies per compartir la vostra història, que és la de Canillo i la d’Andorra”, va expressar Jordi Alcobé, cònsol major de la parròquia i autor del pròleg. El llibre posa el focus especialment en la creació d’AINA, l’entitat de Canillo dedicada a activitats educatives en el lleure per a joves i infants, que ha estat un pilar en l’educació i l’acompanyament de molts joves andorrans. “Conrear el sentiment d’arrelament a la terra. Sabíem que per construir alguna cosa de bé en l’ànima dels joves, ens calia el caliu d’una llar”, va justificar el mossèn sobre la creació d’AINA.
“Aquest és un agraïment a tots els meus companys de camí”
Durant l’acte va confessar que va consultar la Mare de Déu de Meritxell si calia escriure el llibre. “La meva confident em va preguntar: ‘A qui donés gràcies?’ Jo li vaig respondre que a tots els meus companys de camí”, va comentar Rossell tot mirant els presents. El casal d’infants canillenc va esdevenir la seva “obsessió”, ja que volia fer d’aquest espai “un lligam d’amistat entre infants i gent gran”.
Les images de la presentació
Alumnes d'AINA amb mossèn Ramon a la presentació de les memòries.
En acabar la presentació diverses generacions d’AINA es van reunir per cantar plegats en cor Fent camí amb Lluís Visa a la guitarra. Agraïment rere agraïment, mossèn Ramon es va emocionar en veure tantes cares amigues. “A tu que tant ens has guiat per tots els camins, turons i boscos d’Andorra”, va agrair en Pau, un jove membre d’AINA.
El mossèn espera que aquestes memòries esdevinguin una carta per predicar i mantenir l’essència de la Mare de Déu de Meritxell. “Els llibres perduren. Tot és gràcia, tot és jubilare”, va concloure el mossèn amb llàgrimes als ulls. “Jubilare, del llatí crit d’alegria”, va reiterar el mossèn, qui va afirmar que aquest no era cap final, sinó el principi de tot. Potser el mossèn va comprendre que el llibre no feia falta, ja que les seves memòries estaven ben guarides per tota la gent que ha conegut.