SEU DE LA JUSTÍCIA
Promocions amb l’expedient net
Rossell demana que el CSJ tingui més control sobre les promocions internes i que un dels requisits sigui no tenir feina acumulada
El president del CSJ.
Un dels principals requisits perquè un magistrat participi en un concurs de promoció interna hauria de ser que no tingui feina pendent. Així ho va expressar ahir el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, durant el jurament de Núria Garcia Val i Immaculada Rodríguez Díaz com a magistrades a temps parcial del Tribunal Superior de Justícia.
Rossell es va mostrar molt crític amb la legislació actual, que no delimita de manera clara quines competències corresponen al CSJ, quines són responsabilitat de Justícia i quines recauen sobre els diferents òrgans jurisdiccionals. Aquesta situació genera “disfuncions” i confusió sobre qui assumeix què dins l’estructura judicial. “La reforma del 2014 no es va acabar de dissenyar com calia i ara estem treballant per corregir-la”, va afegir.
Núria Garcia Val i Immaculada Rodríguez Díaz
En relació amb les funcions concretes que haurien de dependre del CSJ, Rossell va posar com a exemple els processos de promoció dins del sistema judicial, que –va dir– sovint són complexos per les limitacions de la llei. “No pots afegir certs requisits al plec de bases, com ara que tinguin l’oficina neta” –amb referència a no tenir feina acumulada. Una condició que, segons ell, hauria de ser “eliminatòria” a l’hora de fer promocions internes. El president del CSJ també va criticar els desequilibris que es produeixen quan es cobreix una plaça de manera interna, ja que el moviment de personal d’un òrgan a un altre provoca que “acabem vestint un sant per desvestir-ne un altre”.
“La reforma del 2014 no es va dissenyar com calia i ara estem treballant per corregir-la”
El CSJ està treballant en una proposta de modificació de la llei que enviarà al Govern. Rossell va explicar que esperen tenir enllestit el text aquest estiu. Un cop finalitzat, l’enviaran a l’executiu perquè el valori i iniciï el procés corresponent. Amb tot, Rossell va apuntar que l’aprovació es preveu per al 2026 i l’entrada en vigor seria el 2027. “L’objectiu és que de cara a la pròxima legislatura l’estructura ja estigui definida”, va assenyalar.
“No pots afegir certs requisits al plec de bases, com ara que tinguin l’oficina neta”
El Govern està alineat amb el CSJ i treballen per modificar la Llei qualificada de la Justícia. Així ho va explicar el ministre portaveu, Guillem Casal, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Casal va afirmar que “Rossell està en contacte amb Interior i Justícia” i que, a través del diàleg establert, es trobarà una solució per “millorar la situació i facilitar els processos per al conjunt de ciutadans”.
“La normativa ens fa anar malament, no tan sols la Justícia, sinó també el ciutadà”
Ball de cares
Al setembre està previst que es jubilin tres magistrats de Corts: Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi, sempre que hagin dictat sentència en el cas BPA, que –si tot va bé– hauria d’arribar al juliol. Per cobrir les vacants, s’obriran tres places perquè hi accedeixin nous magistrats. Amb els nomenaments, la composició de Corts quedaria tancada, ja que l’organització comptaria amb els cinc membres necessaris per funcionar.
La Fiscalia també va perdre un actiu ahir amb la incorporació de Núria Garcia al Tribunal Superior. Els moviments interns per cobrir aquesta baixa, però, no són senzills, i Rossell va apuntar que esperaran a cobrir les places de primera instància abans d’iniciar els següents procediments. “Si iniciem les licitacions de Corts, potser es produeix algun moviment intern més. Cal fer els procediments pensant en les conseqüències que poden derivar-se de moure les peces”, va explicar.
El Govern treballa amb el csj per solucionar el problema
El president del CSJ va lamentar que, en arribar al càrrec, “no hi havia cap estudi de jubilacions” i que ha estat la nova junta qui ha establert un control sobre el personal. “Ho anem fent com podem i, sobretot, seguint la normativa”, va dir Rossell, que va lamentar que “no ens agrada perquè ens fa anar malament, no tan sols la Justícia, sinó també el ciutadà”, que és qui en pateix les conseqüències.