Els bancs traslladaran la seu central a fora si no hi ha acord amb Europa

Els detractors de l’acord d’associació amb la Unió Europea utilitzen com un dels estilets més repetits que l’acostament a Europa es promou gairebé de forma exclusiva per afavorir els bancs. Un argument que si alguna cosa evidència és un profund desconeixement de la situació i de l’estratègia de les entitats financeres del país des del 2011, quan es comença a aplicar l’intercanvi automàtic d’informació. A partir d’aquella data els bancs impulsen l’expansió internacional –uns abans i més ràpid que d’altres– per assegurar un creixement continuat i sostenible del negoci. Una política que els ha donat excel·lents resultats, fins a l’extrem que, avui dia, el volum ja és en alguns casos superior al generat al país. En altres ho serà més d’hora que tard i aquest procés només s’accentuarà. És en aquest punt que l’acord és clau. Tal com recull el document elaborat en el marc del Pacte d’Estat, “el sector bancari, sense acord d’associació, probablement podria desplaçar les seves seus a països de la Unió Europea” si el negoci exterior creix per sobre del que es genera al país. Probablement no, amb tota seguretat, perquè arribats a aquest extrem es veurien obligats a canviar l’estructura corporativa, ja que el negoci a Andorra acabaria convertit en una filial més dels respectius grups bancaris i, en conseqüència, haver de traslladar la seu central al país on el seu volum fos més alt. Tant si volen com si no, des del moment que el regulador de fora no els deixés marge de maniobra i volgués tenir sota el seu control la “nova” entitat forta a la plaça. “Amb l’acord, poder accedir al mercat interior europeu mitjançant una normativa harmonitzada els permetria mantenir la matriu a Andorra i operar fora sense duplicar llicències ni segregar el negoci”, conclou el document sortit del Pacte d’Estat.

Creixement limitat

Els bancs disposen actualment de dues llicències: una per operar a Andorra i una altra per fer-ho a l’exterior, que cada dia que passa pren més rellevància, perquè els possibilita poder augmentar de manera significativa el volum de negoci. Les taxes de creixement al país oscil·len entre el 2% i el 3% que marca el PIB, en el millor dels casos; per tant, si volen fer-se més grans han d’operar a fora. El que estan fent. De manera que l’equilibri es desnivella contra la plaça andorrana, situació que els obligarà a fer canvis estructurals. Ara bé, el trasllat a l’exterior es veurà parat o alentit si es tanca l’acord amb la Unió Europea. Sense l’acord, abans de tres anys les seus centrals de les entitats financeres ja no estaran a Andorra, segons fonts del sector. Amb les conseqüències negatives per al creixement econòmic i reputacional que això comportaria.

El que és inevitable, amb acord o sense, és la transformació de l’estructura corporativa dels bancs per adaptar-la a la nova realitat, en què la plaça andorrana passarà a ser una filial. El següent pas serà la creació d’un hòlding que donaria cobertura a totes les delegacions que el banc tingui repartides a l’exterior, i aquest hòlding podrà estar a Andorra o no. Si hi ha alguna cosa segura a hores d’ara al sector financer és que, si es rebutja l’acord d’associació, els respectius hòldings no estaran radicats a Andorra.