REPORTATGE
Casar-se com a estratègia
El Superior confirma l’expulsió per cinc anys d’una estrangera que es va casar amb un andorrà l’endemà de rebre una ordre d’expulsió.
La seu de la justícia.
La sala administrativa del Tribunal Superior ha confirmat l’expulsió per cinc anys d’una dona estrangera per haver incomplert reiteradament una ordre d’expulsió anterior i, sobretot, per haver simulat un matrimoni amb finalitats de regularització.
Segons els fets provats, la dona va contraure matrimoni civil el 4 de juny del 2021 amb un ciutadà andorrà, tan sols un dia després de rebre notificació personal de l’ordre d’expulsió. El mateix dia del casament es va registrar la sol·licitud per celebrar l’enllaç al comú, fet que, segons el tribunal, reforça la hipòtesi del caràcter fraudulós del matrimoni. Aquesta circumstància es va valorar com un indici rellevant per confirmar que l’únic objectiu del vincle era impedir l’execució de la mesura administrativa i facilitar l’accés a una autorització de residència per reagrupament familiar.
La petició d’autorització per reagrupament presentada poc després va ser denegada per l’Administració, decisió que va ser objecte de recurs davant la jurisdicció administrativa. El Tribunal de Batlles i, posteriorment, la sala administrativa van confirmar que el matrimoni era de conveniència, basant-se tant en la cronologia dels fets com en la manca de convivència efectiva entre els cònjuges i les declaracions contradictòries realitzades durant el procediment.
En el moment de presentar la sol·licitud, ja existia una resolució ferma d’expulsió dictada el març de 2021 per una estada irregular al país. Malgrat això, la dona va romandre al país i va ser detinguda per segona vegada l’octubre del mateix any, fet que va donar lloc a un nou expedient d’expulsió i a l’inici d’un procediment penal per desobediència greu a una ordre administrativa. La sala recorda en la seva resolució que l’expulsió administrativa no és una sanció, sinó una mesura preventiva emmarcada dins la política d’estrangers, orientada a protegir l’ordre públic i la seguretat ciutadana. El tribunal considera provat que l’actuació de la demandant s’ajusta als supòsits previstos per la Llei qualificada d’immigració, tant pel risc associat a la seva permanència il·legal com per la intencionalitat fraudulenta del matrimoni celebrat.
A més, es destaca que la dona no ha acreditat cap tipus d’arrelament personal, familiar ni laboral al Principat. La seva única vinculació legal amb Andorra havia estat una autorització temporal de treball ja expirada, i el suposat lligam matrimonial ha estat rebutjat judicialment com a no genuí. En aquest context, el tribunal rebutja la pretensió de substituir l’expulsió per una simple advertència, tal com reclamava la defensa, i afirma que la mesura de cinc anys respon als criteris de proporcionalitat establerts per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans.