MALESTAR CIUTADÀ
Mig miler de clams per l’habitatge
La manifestació recorre els carrers més cèntrics d’Andorra la Vella per reclamar solucions urgents i efectives al Govern
La manifestació per un habitatge digne passant per la Dama de Gel
Més de mig miler de persones –la majoria joves, gent gran i famílies amb nens– van sortir al carrer ahir al vespre per denunciar que cada vegada més gent del país té dificultats per accedir a un habitatge digne i per reclamar solucions al Govern.
Semblava que la convocatòria punxaria. Quan estaven a punt de tocar dos quarts de vuit, però, la plaça Príncep Benlloch de la capital va començar a omplir-se de més i més ciutadans amb pancartes, cartells i xiulets per fer notar a tothom que a Andorra hi ha un problema com una casa. “L’únic pis que em puc permetre és el de sota un pont”, deia una de les proclames brandades. “No és el mercat. És l’avarícia”, denunciava una altra. Tampoc hi va faltar la internacional “#eattherich”, molt difosa arreu del món en les manifestacions contra la desigualtat econòmica.
Els manifestants van baixar per la part alta de l’avinguda Meritxell sota l’atenta mirada dels agents de policia que els escortaven. La pancarta principal, de la capçalera de la manifestació, posava el focus en la demanda principal de l’organitzadora de la marxa: “Per un habitatge digne. Regulació dels lloguers ja!” La Coordinadora per un Habitatge Digne reclama al Govern que ajusti els preus al valor real dels immobles i al poder adquisitiu de la població; que prohibeixi els desnonaments sense un habitatge alternatiu digne i assequible; que creï un registre de la propietat transparent i accessible, i que prengui les mesures oportunes per posar fi a la trampa del fill.
La capçalera de la manifestació, ahir a l’inici de la protesta.
“És indignant que encara que siguem d’Andorra el Govern ens digui que hem de marxar”
“No pot ser que el jovent hagi d’anar-se’n a Organyà perquè n’hi ha que volen enriquir-se”
Indignació
El problema de l’accés a l’habitatge no afecta només els assalariats nouvinguts. El pateixen persones nascudes al país. Ciutadans amb passaport andorrà i drets polítics. L’alça desorbitada dels preus expulsa la població arrelada, la que ha crescut entre les nostres muntanyes. “Tinc 31 anys i m’és impossible independitzar-me amb el meu sou. Arriba un punt que has de triar si pagues el lloguer o menges. És indignant que encara que siguem d’Andorra el Govern ens digui que hem de marxar. Soc andorrana i tinc tot el dret de viure al meu país”, explica la Canòlich. La seva mare, l’Àngels, comparteix la desesperació per un problema que afecta sobretot les noves generacions: “Viu amb nosaltres perquè no té manera de viure sola. No pot ser que el jovent hagi d’anar-se’n a Organyà perquè n’hi ha que es volen enriquir encara més.”
En arribar a la plaça de la Rotonda, la manifestació va tombar cap a l’avinguda Consell d’Europa. Un cop va arribar a la rotonda de la Dama de Gel, va girar a la dreta per recórrer tot el carrer de la Unió d’oest a est per desembocar a la rotonda del Quilòmetre zero. Al final de la protesta la portaveu de la coordinadora, Rebeca Bonache, va llegir el manifest. Abans, però, va fer-se un minut de silenci per tots els amics i coneguts que han hagut de marxar de país perquè no poden pagar el lloguer.
En declaracions als mitjans de comunicació, la portaveu va mostrar-se satisfeta per la participació ciutadana en la manifestació. “La resposta ha estat bastant bona si tenim en compte que el dissabte molts companys que treballen al comerç surten més tard de treballar”, va afirmar.
La primera gran mobilització per reclamar solucions a l’increment de preus va tenir lloc el 31 d’octubre del 2023. La manifestació, insòlita a Andorra, va marcar l’inici d’un moviment social per reclamar mesures urgents i efectives al problema de l’accés a l’habitatge. L’hivern d’aquell any vam ser testimonis de dues protestes més. El 16 de novembre, 500 persones van concentrar-se a la plaça del Consell General. El 8 de desembre 2.500 persones, segons l’organització –un miler, segons la policia–, van tornar a dir prou a la manca de solucions.