La Generalitat crearà un tercer carril a la C-14 i a l’L-311

La carretera C-14, entre Vilanova de l’Aguda i Oliana, i l’L-311, entre Tarroja de Segarra i Guissona, tindran el tercer carril central per realitzar avançaments amb seguretat. Així ho va anunciar dimarts el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat catalana, que ha planificat la transformació de 425 quilòmetres de vies 2+1 per tot Catalunya, a les quals es destinaran més de 128,8 milions d’euros.

De moment, només el tercer carril de l’L-311, entre Cervera i Tarroja de Segarra, té ja confirmats uns terminis d’execució, tot apuntant que la licitació sortirà de cara a l’any 2027. Pel que fa a la C-14, encara no hi ha dades d’execució ni presupostos assignats. Les obres afectaran un total de 6,1 quilòmetres.

Altres de les carreteres de la província de Lleida que també seran objecte de millores són la C-12 entre Alfés i Lleida. Aquesta darrera té un cost de 13,7 milions d’euros i comprendrà un tram de 5,5 quilòmetres. S’espera que de cara a aquest any es puguin iniciar les obres. A més a més, també es confia que durant el 2027 es pugui licitar l’inici de la C-12 entre Sarroca de Lleida i Alcanó, amb una despesa total de vuit milions d’euros i una llargada de 4,7 quilòmetres. La Generalitat de Catalunya també preveu la redacció de projectes de bandes sonores longitudinals en 700 quilòmetres de la xarxa viària del territori català entre el 2025 i el 2026, destinant-hi 2,5 milions.

Des del departament de Territori de la Generalitat van apuntar que la durada mitjana d’aquestes obres és d’entre set i nou mesos, depenent el tipus de via i el tipus de complexitat que demani. Un dels factors que poden determinar el temps és si aquesta via travessa una zona més urbana o una més rural.

Aquestes carreteres tenen una única calçada dividida en tres carrils, dels quals el central s’utilitza només per avançar sense envair el carril contrari.

Aquest model s’obre pas en els projectes de la Generalitat catalana i de l’Estat espanyol en suposar una millora de la seguretat viària amb un cost i impacte ambiental menor que la construcció d’autovies.