L'ECONOMIA CREIX
Ingressos rècord i menys despesa
El Govern anuncia un superàvit de 46 milions d’euros i un increment del 9% en la recaptació durant l’any 2024
El ministre de Finances, Ramon Lladós.
El Govern tanca els comptes del 2024 amb un 9% més d’ingressos que els que tenia pressupostats. A més a més, les despeses de funcionament s’han vist rebaixades en un 1%, les de capital en un 17% i les financeres en un 2%. En comparació a l’any 2023, els ingressos corrents també van experimentar un augment de 90 milions d’euros. Així ho va anunciar ahir el ministre de Finances, Ramon Lladós, en la roda de premsa de presentació dels resultats de l’exercici anterior.
Lladós va apuntar que el Govern havia tancat l’any passat amb 46 milions d’euros de superàvit. Unes xifres que milloren les pressupostades a principi d’any –que alertaven d’un dèficit de 33 milions d’euros– i que se situen entre les més altes registrades durant els últims anys, juntament amb les del 2022, quan es van arribar als 72,7 milions d’euros ingressats en caixa per l’executiu. Segons Lladós, en aquell moment el que va passar és que “es va produir un efecte rebot després de la covid” i “de cop van venir tots els turistes i va pujar l’economia”.
“Aquest resultat no ve d’avui, sinó que és fruit de la consistent política establerta pel Govern”
En aquest cas, la situació és diferent, ja que ara “l’economia s’està comportant millor del que teníem en els escenaris quan ho vam pressupostar”. Lladós va destacar que “fins i tot el Fons Monetari Internacional (FMI) es va equivocar”, ja que “deia que Andorra creixeria entre l’1,8% i el 2% i hem acabat creixent un 3,5%”. Això es tradueix en “més salut econòmica, més assalariats, empreses que facturen més i llocs en què es generen més diners”, va assenyalar.
“Els països veïns són molt més grans que nosaltres i mai podrem tenir un nivell de deute igual”
Lladós va explicar que aquest superàvit també es dona pel creixement dels impostos directes i indirectes. Entrant en les dades, els impostos de societats han crescut un 20% (17,8 milions) i el que es recapta per IRPF un 16% (9,6 milions més recaptats). La taxa al consum ho ha fet un 28% i l’IGI un 6%. Un increment que, tal com el ministre de Finances va posar en valor, no es deu a una pujada de “la pressió fiscal”, sinó “perquè hi ha més activitat econòmica al país”.
17,8 milions d’euros recaptats més per l’impost de societats
En aquesta línia, el nivell de l’endeutament se situa en un 31,80% del producte interior brut (PIB), que suposa la xifra més baixa en els últims set anys. Lladós va afegir que “aquest resultat no ve d’avui, sinó que és fruit de la consistent política que ha establert el Govern en els darrers anys”. També és cert que durant el 2020 i el 2021 es van arribar a xifres del 43,70% i del 46,30%, tal com va explicar Lladós, a causa que “va tenir lloc la pandèmia” i “ens vam haver d’endeutar” perquè “les empreses d’Andorra passessin aquells anys”. Lladós també va declarar que de seguir aquesta tendència la previsió és tancar la legislatura per sota del 30% del PIB.
En relació amb les xifres presentades pels països veïns –Espanya se situa en un 103% i França en un 114%–, Lladós va assenyalar que “hem d’estar contents”. Lladós va afegir que “a Espanya, per exemple, han tancat amb un 2,8% negatiu” i que “ells estan contents perquè en els millors escenaris s’esperaven acabar amb un 3% de dèficit”. “A Europa, normalment, els companys finalitzen amb un 5% o 6% de dèficit del seu PIB”, va apuntar. Lladós també va voler advertir que “els països veïns són tots molt més grans que nosaltres” i que “mai podrem tenir un nivell de deute d’aquesta mida, perquè som un estat molt petit”. “Ells fan emissions de deute cada setmana i van renovant-se, nosaltres hi anem un cop cada cinc anys”, va concretar.
Pel que fa a la baixada en la despesa de capital –passant de 112 milions pressupostats als 93 executats, finalment–, Lladós va apuntar que es deu a dos factors de manera principal. En primer lloc, perquè són projectes que a final d’any no acaba havent-hi temps d’executar-los i passen a reflectir-se en l’exercici següent; en segon terme, perquè “les obres que hem fet no han estat tan costoses com vam pressupostar al final des de l’administració del territori”.
Preguntat sobre què es farà amb els 46 milions d’euros de superàvit, Lladós va declarar que “depèn del moment” i que “buscarem sempre tractar de mantenir l’equilibri mirant què és el millor per a l’estat d’Andorra”. Però una de les opcions és “invertir una mica més a renovar el deute”, tot depèn “de com de bo sigui el preu”, va especificar el ministre. “El que estem fent és monitorar els mercats” per veure “quan seran millors”, “però no tenim cap obligació fins a començament del 2027”, va concloure el ministre.