NO VA TORNAR AL A COMELLA
El pare del pres a Rabat acusa la Batllia d’“inacció” en el cas del seu fill malalt
Assegura que la Batllia va ignorar les alertes mèdiques que van intentar lliurar
El complex penitenciari de Salé.
José Miguel va passar nou mesos retingut al Marroc, sense tractament mèdic adequat, mentre la Batllia mantenia una ordre d’extradició que en dificultava el retorn. “Potser ell la perdona, però jo no ho faré mai.” D’aquesta manera es refereix el pare, Juan Miguel Martínez, que carrega contra el sistema judicial andorrà i contra una magistrada que, segons denuncia, “s’ha comportat amb venjança, orgull i una deshumanització escandalosa”. El seu fill ha tornat a València en estat greu després de nou mesos al Marroc, on va estar empresonat set mesos i posteriorment ingressat en un hospital de beneficència, sense accés a un tractament mèdic que consideren vital.
La situació es remunta a quan el seu fill complia condemna a la Comella, després de ser detingut el 2018 amb 280 grams de cocaïna al Pas de la Casa. Dos anys més tard, va ser condemnat a vuit anys de presó. Durant l’empresonament se li va diagnosticar un càncer agressiu. Davant la gravetat, es va ordenar el seu trasllat amb escorta a França, però les autoritats franceses el van rebutjar. “Els policies andorrans el van portar fins allà, però no el van voler. No se’n van fer càrrec.” La jutgessa va decidir lliurar-lo a la família perquè assumís el trasllat i retorn. “Tot per estalviar-se diners. Però nosaltres no podíem”, explica.
A l'hospital La Fe li han diagnosticat un tumor de quatre centímetres
La família el va portar a l’hospital La Fe de València, on va rebre quimioteràpia i radioteràpia. “Va estar a punt de morir diverses vegades. Els metges el van mantenir amb vida després de molts esforços”. Més de vuit anys de tractament després, va viatjar al Marroc amb la seva parella i el fill. “No sabia que hi havia cap ordre de recerca. Havia estat ingressat, no vivia amagat.” Va ser detingut a Tànger i traslladat a Rabat “sense medicació, sense menjar, sense atenció.”
En saber-ho, els pares van viatjar a Andorra per demanar clemència. “Vam portar informes mèdics, fotos, tot. Però la magistrada no ens va voler rebre. Ho vam deixar a secretaria. Mai vam tenir resposta.” Reclamen que, malgrat els informes mèdics que desaconsellaven el trasllat sense mitjans adequats, es va mantenir l’ordre d’extradició. “Tot es va alentir per venjança”. Quan el seu fill va caure i va ser hospitalitzat al Marroc, la família va trobar-lo “sedat amb morfina, desnodrit i afeblit”. Van cuidar-lo durant dos mesos. “Sense analítiques, sense medicació. El seu cos es desfeia cada dia”.
Retorn
El trasllat á Andorra requeria un avió medicalitzat de 30.000 euros. “Era impossible. I Andorra no va moure ni un dit”, lamenta. Davant la “inacció”, el pare va escriure al consolat espanyol, a ministeris i directament a la magistrada. “Suplicava. Però tot estava bloquejat per l’ordre andorrana.” Quan finalment es va aixecar, la família va organitzar el retorn: ambulància fins a Ceuta, després Algesires, i finalment València en una autocaravana. “Una odissea. Però no podíem esperar més. No hauria sobreviscut un mes més.”
A La Fe li han diagnosticat un tumor de quatre centímetres. “Rep tractament, però no sabem si es recuperarà.” Denuncia que el tracte rebut és injustificable, tot i els antecedents penals. “Una magistrada no pot actuar per orgull. Ha de fer justícia.” Remarca que van aportar proves mèdiques, però mai van ser escoltats. “Ens va deixar sols. Ens va carregar la responsabilitat i després ens va girar l’esquena”.