La ‘llei’ per extingir el ‘cas BPA’

Els exmàxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini i Ramon Cierco, han fet arribar a diversos consellers generals, polítics i expolítics, i banquers -a través del seu assessor Xavier Jordana- una proposta detallada que serveixi de base per a la redacció d’una llei d’amnistia amb què es posaria punt final a les causes judicials i responsabilitats derivades del cas BPA. El text, titulat Bases per una eventual llei qualificada dels fets perseguits arran de la nota de la FinCEN de 6 de març de 2015, defensa la necessitat de reconciliació social i institucional després de deu anys de procediments judicials i un “cost econòmic i emocional elevat” per a les persones afectades.

El text delimita fets amnistiables i fixa els efectes penals, civils i administratius

El document forma part del dossier que Jordana ha confeccionat amb reconeguts experts que donen suport a una llei d’amnistia dins de l’ordenament jurídic andorrà, i que ha causat sorpresa en determinats àmbits polítics perquè els mateixos afectats redacten un projecte -una proposta, evidentment- que serveixi de base al treball parlamentari si s’arriba a un acord, una possibilitat ara per ara nul·la segons el posicionament del grup de la majoria -no tant de Ciutadans Compromesos-.

Tres títols

La proposta es presenta com un esborrany articulat de més de 15 pàgines, estructurat en tres títols. El primer delimita els fets objecte d’amnistia i els que en queden exclosos. El segon concreta els efectes sobre les responsabilitats penals, administratives i civils. I el tercer defineix les autoritats competents i el procediment a seguir. Annexos i disposicions finals suggereixen, a més, modificacions legislatives per garantir-ne l’aplicació. El redactat inclou cites de jurisprudència i referències al dret comparat per avalar la constitucionalitat de la proposta, tot subratllant que l’amnistia és una figura prevista al Codi Penal i al Codi de Procediment Penal vigents.

Els promotors remarquen que l’amnistia és una figura jurídica amb fonament legislatiu

L’article 1 és clar: es declaren extingides “totes les responsabilitats penals, civils o administratives en les quals puguin haver incorregut aquelles persones físiques o jurídiques que hagin estat vinculades amb Banca Privada d’Andorra com a socis, consellers, directius, prescriptors o empleats”. També s’inclouen dins l’amnistia les autoritats públiques andorranes implicades en el procés d’intervenció i liquidació del banc, així com aquells que haurien intentat obtenir informació confidencial de clients per motius polítics.

L’esborrany defensa la reconciliació social després de deu anys de procediments

Tanmateix, l’article 2 exclou del benefici “les conductes constitutives de possible blanqueig de capitals” per part de clients de l’entitat, i també qualsevol fet que afecti drets fonamentals com la vida, la llibertat sexual o la integritat física. L’article 3 estableix els efectes pràctics: “L’amnistia declarada per aquesta Llei produeix la plena extinció de les responsabilitats penals, administratives i civils”, amb conseqüències immediates com l’arxiu de causes, el final de les execucions de penes, i la inadmissió de denúncies posteriors.

El document remarca que la iniciativa “respecta la independència del poder judicial” i que la seva aplicació dependrà dels tribunals. Els exaccionistes reconeixen la legitimitat del Consell General per impulsar la llei, recordant que “el legislador pot dictar disposicions diferents per regular situacions diferents, a condició que siguin justificades”.

Per als promotors, la reconciliació social passa per aquest gest mutu: “La societat pot renunciar al càstig […], les persones relacionades amb el banc han de contribuir a restaurar la pau social renunciant a les seves reclamacions contra l’Estat”. El document, amb un llarg preambul on es descriuen els fets després de la nota del FinCEN -abans del que és estrictament l’esborrany de la llei- convida a obrir un debat sobre la capacitat del legislatiu per tancar un episodi que ha marcat el país i que “continua generant divisió i desgast institucional”.

Mesura de gràcia

Els promotors de la iniciativa també volen deixar clar que l’amnistia no és una mesura de gràcia com les que poden exercir conjuntament els Coprínceps. Segons el text, “l’exercici de la gràcia només té sentit quan una persona ja ha estat jutjada i condemnada”, mentre que l’amnistia s’aplica “a fets encara no jutjats o, fins i tot, a fets respecte dels quals encara no s’ha obert cap procediment”.

La proposta defensa que aquesta figura “no suposa un acte de perdó de qui ha estat declarat culpable, sinó una renúncia general de l’Estat a la persecució de certs delictes per motius que es consideren socialment més importants”. A més, s’emparen en la doctrina de la Comissió de Venècia per remarcar que l’absència d’una menció expressa a la Constitució andorrana no impedeix l’aprovació d’una llei d’amnistia, com també ha passat a països com Bèlgica, Espanya, Irlanda o Polònia.