L’ADA coincideix amb Pallarés que OnlyFans és un mode de prostitució

L’Associació de Dones d’Andorra (ADA) afirma que plataformes com OnlyFans o Sugarbaby són prostitució i que s’hauria d’aplicar la llei coincidint amb l'opinió que va manifestar la secretària general de l'Institut de les Dones, Judith Pallarés, en una entrevista a Diari TV. La presidenta de l’entitat, Mònica Codina, va assenyalar en declaracions al Diari que “l’únic que està canviant és com denominem la pràctica, ja que ara és ciberprostitució, però que en essència no canvia gaire del que ja coneixíem”. Codina va apuntar que a “les noies se les educa” en el fet que “com millor físic es tingui, més alt hauria de ser la nostra autoestima”, i això acaba provocant “que ens veiem forçades a ensenyar el cos”. “Si una jove veu que una foto seva ensenyant més parts del seu cos a les xarxes socials té més èxit que una en la qual no ho fa, n’acabarà publicant més del primer tipus”, va explicar Codina. “El que ens demostren aquestes formes de consum és que estem davant d’una nova forma d’oprimir el cos de les dones”, va explicar.

“L’únic que està canviant és com denominem la pràctica”
Mònica Codina, Presidenta de l’ADA

En aquest sentit, Codina fa referència al component addictiu que provoca aquest tipus de comportaments. “Al final, tota aquesta mena de plataformes el que t’estan dient és que per la mateixa foto que estàs penjant de manera gratuïta a les teves xarxes socials, en elles hi haurà algú que et donarà diners per poder veure-les de manera privada”, va relatar. “A mi em sembla terrible pensar en la idea que un home pagui per poder tenir accés al cos d’una dona o una noia”, va ressaltar. De la mateixa manera, Codina també estima que els joves cada cop tenen accés més fàcil i ràpid a través d’internet a pàgines web amb contingut sexual que “delimiten i condicionen molt els adolescents en la manera com es relacionen”.

“Que un home pagui per tenir accés al cos d’una noia em sembla terrible”
Mònica Codina, Presidenta de l’ADA

Mònica Codina va incidir en el fet que molta gent que es denomina creadora de contingut s’aprofita dels buits legals que presenta la plataforma en els diferents països. Per exemple, un dels dilemes que es plantegen és que aquest tipus de pràctiques en cap moment s’estan arribant a donar de manera física en un pis, sinó de manera cibernètica a través de la xarxa. Un altre dels punts que s’al·leguen fa referència al fet que les persones que fan servir la plataforma són majors d’edat, que els diferents creadors de contingut s’acabin autodenominant com a models o que els diners que s’intercanvien entre usuaris i les figures mediàtiques es produeixen per contingut o interaccions privades i no per serveis sexuals directes com a tal.