Aval a l’expedient del Govern a una cap de l’àrea de català

La sala administrativa del Tribunal Superior ha ratificat la resolució del Govern del juliol del 2023 en què resolia que una funcionària, cap d’estudis de l’àrea de llengua catalana, havia comès una falta molt greu de la Llei de la funció pública per “manca de rendiment manifesta i no justificada que ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei”, i una falta greu “per desobediència als caps o superior jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes”. La treballadora va portar l’expedient disciplinari a la justícia, però ha rebut un revés de les dues instàncies, Batllia i Superior, que han considerat fonamentat un plec de càrrecs pel qual està apartada de les funcions. La sanció que suposen no ha transcendit.

En essència, la treballadora al·legava que no se li podia imputar una falta molt greu o greu, que no s’havia acreditat que hagués comès uns fets mereixedors d’aquesta catalogació. També es queixava que no se li havia admès la testifical dels professors que van signar una carta queixant-se de la seva tasca que es va adjuntar a l’expedient, ja que algú l’hauria signada sota pressió. La sentència detalla que la resolució de l’administració va concloure que havia descuidat deures o obligacions i que la treballadora no els va qüestionar, únicament va posar en dubte que poguessin ser considerats molt greus o greus. Per exemple, “pèrdua d’informació, la repetició dels procediments i l’incompliment dels terminis” –per exemple, en l’entrega de la memòria de l’àrea que s’ocupa dels cursos de català per a adults–; “retards, errors i incompliments múltiples en àmbits tan importants com la planificació estratègica que permet fixar els objectius relacionant-nos amb les línies polítiques del ministeri de Cultura”, o que havia de gestionar els horaris i no ho va fer.

El Superior sosté que el recurs es fonamenta en la inadmissió de la prova testifical sobre la carta, però “aquesta carta no està a l’expedient remès pel Govern, ni tampoc la part agent l’ha aportat a les actuacions, per la qual cosa la prova proposada [...] era irrellevant i innecessària. De fet, la part agent no va aportar ni un sol indici de l’existència mateixa de la carta”. Per contra, afegeix la sentència, no es posen en dubte els fets imputats, sinó que únicament se’n qüestiona la gravetat i per al tribunal “l’administració ha valorat correctament la gravetat i les conseqüències dels fets, compte tingut que la descripció detallada que es conté a la resolució recorreguda demostra que les conseqüències per la part demandada no es puguin qualificar de lleus, com pretén l’apel·lant, sinó de molt greus”.

El tribunal argumenta la decisió en què l’incompliment amb les tasques encomanades “va ocasionar endarreriments i disfuncions en la feina, que són nombrosos i reiterats i que s’han de qualificar de molt greus”.I afegeix que l’única perjudicada no va ser l’administració, sinó que també va afectar les empreses que havien sol·licitat cursos per als treballadors a conseqüència de fets com errors en les reserves. “Valorant conjuntament l’abundant prova de l’expedient disciplinari cal confirmar la sentència apel·lada”, resol.