La Llei òmnibus encén els bancs

La nòmina de detractors de la Llei òmnibus s’amplia amb el malestar del sistema financer per una modificació legislativa que els deixa fora de l’equació i els ha agafat per sorpresa. La Llei qualificada d’immigració contemplava la possibilitat que els residents passius poguessin destinar la inversió obligatòria de 600.000 euros a “Instruments de deute o financers emesos per entitats residents” a Andorra. En poques paraules, als bancs. La Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge l’ha suprimit tal com s’estableix a l’article 37 que modifica el 96 del text que regula l’arribada d’estrangers a Andorra, fet que ha provocat que s’afegeixin en bloc als sectors més crítics amb el text. Tant pel fons com per la forma. No en van tenir coneixement fins un cop es va aprovar el dia 6 d’aquest mes, quan segons fons del sector s’havia treballat conjuntament des de fa temps i els deixa fora d’un negoci de centenars de milions d’euros d’un dia per l’altre. La iniciativa d’eliminar aquesta variable s’atribueix als consellers del grup de la majoria i en concret a una de les forces polítiques coaligades a DA que no són els liberals d’Acció. I encara més en concret, a un conseller que va tenir força protagonisme, per dissident, la setmana passada arran de la demanda de l’aministia pel cas BPA, la qual cosa ha portat el Govern i la majoria a haver de fer front a una flagrant contradicció: si el que es pretén amb la Llei òmnibus és alleugerir la pressió sobre el mercat immobiliari, per quin motiu es liquida l’única via alternativa i vàlida a la inversió en pisos? Amb aquesta decisió i vistes les altres opcions sembla evident la resposta: cal vendre més habitatges. No acaben aquí les paradoxes. Se suprimeixen els dipòsits i inversions bancàries però es mantenen els productes d’assegurances de vida i els “Diposits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorra”, amb la qual cosa s’habilita el “banc central” a participar del negoci de les residències passives mentre es fa fora al sector pel qual ha de vetllar i regular. Una situació inaudita que ja ho era abans perquè els feia la competència.

3.656 PERMISOS EN VIGOR

El volum de negoci que generen les residències passives resulta sistèmic pel sector immobiliari en el context econòmic actual, i fins ara era molt important per les entitats financeres. Tot i que no es pot fer una translació exacta dels 3.656 permisos actualment en vigor a la xifra que resulta de multiplicar-los per 600.000 –cal tenir en compte que fins un canvi recent de la Llei la inversió exigida era només de 400.000 euros– la quantitat total es pot situar al voltant dels dos mil milions. En els últims dos anys s’han atorgat un total de 734 residències que suposen una entrada de 440.4 milions. En qualsevol cas es tracta d’un import elevat del qual els bancs eren els segons beneficiaris. Per tant, estem parlant de centenars de milions que gestionaven ja sigui a través de dipòsits –dues terceres parts del total– o en fons d’inversió, cosa que segons les entitats els obligava a tenir una estructura interna per donar-hi resposta que ara i en funció de com es comportin les altes i baixes dels permisos pot anar quedant a poc a poc obsoleta. La pèrdua d’una entrada significativa d’efectiu anirà en contra a la capacitat de les entitats de donar préstecs a empreses i particulars a partir d’ara, segons fonts del sector.

UNA ALTERNATIVA A L’ALÇA

Les possibilitats de viure a Andorra sense treballar són diverses però totes demanen una inversió inicial elevada. D’un temps ençà hi ha una alternativa força més econòmica que va a l’alça i és la de crear una societat per compte propi. Si es demostra una mínima activitat econòmica s’autoritza el negoci i per tant la residència al país. Era freqüent comprar pisos i explotar-los com a apartaments turístics, però aquesta opció tan lucrativa per viure sense treballar desapareix. Si encara s’opta per invertir en immobiliari s’hauran de cenyir al control dels lloguers i estrènyer el cinturó. O comprar-ne uns quants més.