Toc d’alerta per posar límits a la custòdia compartida

El servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere va atendre 327 dones l’any passat, amb pràcticament 300 fills menors, mig centenar entre 0 i 3 anys i 240 infants i adolescents entre 4 i 18. També es posa el focus sobre ells perquè “la violència de gènere no solament la pateixen les dones sinó que també i de manera directa infants i adolescents”. Per això una psicòloga atén els menors, per tractar l’afectació traumàtica i amb la voluntat de prevenir “possibles reproduccions de patrons i de la constitució de més relacions estructurades en la violència”. És en aquest sentit que el servei, en la memòria corresponent al 2024, planteja una reflexió al tomb de la custòdia dels fills quan la parella trenca. Per un costat expressa que malgrat que quan es concedeix en exclusiva a un dels progenitors “normalment l’atribució de la custòdia és a la mare, en el cas d’infants, ens hem trobat casos d’atribució de la custòdia cap al pare, on no s’ha tingut en compte l’existència de violència de gènere o domèstica bé perquè no hi ha cap denúncia interposada per la víctima, bé perquè no s’ha fet una correcta anàlisi de la simptomatologia presentada per la mare, pròpia de la violència de gènere”. I, de l’altra, deixa clara l’oposició al règim de custòdia compartida “en els casos de violència de gènere i domèstica, ja que això suposa negar la condició de víctima a les filles i fills que viuen dins d’un ambient de violència”. Condició reconeguda a la llei, recorden.

Al respecte, detallen que la custòdia compartida sol ser fruit de processos de mediació “que no han detectat la violència de gènere” o bé per mutu acord dels implicats, una resolució que atribueixen al fet que “les dones no han dut a terme cap procés de recuperació de la violència viscuda i, fruit de la mateixa situació de violència, acorden la custòdia compartida per acabar amb la situació”. El servei d’atenció a les víctimes constata que és una fórmula que “se sol donar gairebé per defecte” i també quan hi ha processos judicials oberts, civils “en què es menciona la violència de gènere” i inclús penals. “Fins i tot hem trobat casos en què hi ha denúncies per violència de gènere, amb procediment penal obert en els quals igualment s’ha atorgat custòdia compartida”.

La fórmula de la mediació es desaconsella. De fet, ho fa el servei d’atenció a les víctimes i el que s’ocupa d’aquesta fórmula de resolució de conflictes. El motiu és que “no existeix igualtat entre les parts” i per això “s’està estudiant un protocol d’actuació i coordinació interadministrativa entre ambdós serveis”. La mateixa llei, recull la memòria, estableix que “en cas que la igualtat i la llibertat de decidir de les parts no estigui garantida, especialment com a conseqüència de situacions de violència, ha d’interrompre el procés de mediació”.

Conflictes com el règim de visites o el pagament de la pensió d’aliments s’intensifiquen quan hi ha maltractaments a la llar i “s’utilitzen per part de l’agressor com una manera de continuar exercint violència cap a la mare a través dels fills”. És per això que el servei reitera “la necessitat de visualitzar el menor com a víctima de la violència” i que aquest règim de visites “ha de ser en interès superior del menor” de manera que es contempli “en els casos més greus, la privació de la pàtria potestat o privació del règim de visites o establiment de règim de visites supervisades”. Sobre el pagament de la manutenció, se celebra “la disminució dels temps de resposta per part del saig en l’execució de sentències” malgrat que s’insisteix que la justícia hi estigui a sobre perquè “molt sovint aquest impagament no es produeix per falta de recursos econòmics sinó per continuar violentant la mare, aquesta vegada a través dels fills o filles”.

El servei recull en la seva estadística aquells casos en que l’agressor també exerceix violència vicària, aquella que utilitza els fills per fer mal a la mare. L’any passat es va constatar en 88 dels 327 casos tractats.