REPORTATGE
Un planter de campaners
Un grup d’entusiastes de Canillo vol crear una escola per transmetre a les noves generacions la tradició del toc manual de campanes.
Repic de campanes a l’església de Sant Serni de Canillo.
Canillo acollirà la primera escola de campaners. Sí, ho heu sentit bé. Ja fa uns anys que un grup d’entusiastes, entre els quals hi ha l’arxiver de la parròquia, Domènech Bascompte, el director de Cultura i Tradicions, Robert Lizarte, i l’advocat i músic Cerni Pol, es troben per fer repicar les campanes per Nadal, Pasqua i altres dates assenyalades. El grup ha crescut. Són 12 persones de totes les edats: la campanera més petita té 15 anys i, el més gran, més de 80. Un dels participants és el canillenc Adrià Palmitjavila: “Ho vaig provar un dia perquè faltava gent i em va agradar. És important conèixer les nostres tradicions per saber d’on venim i no deixar-les morir”.
“El que m’agradaria és que [...] cada parròquia tingués el seu campaner”
“La primera escola de campaners d’Andorra serà la de Canillo. Estarà oberta a tothom qui vulgui aprendre els tocs. El que m’agradaria és que en el futur cada parròquia tingués el seu campaner, tal com havia estat uns anys enrere”, explica Lizarte al Diari. El responsable de Cultura i Tradicions té la voluntat de posar en marxa l’escola cap al setembre d’aquest any.
“És important conèixer les nostres tradicions per saber d’on venim”
En quin patró rítmic es basen els tocs de campana de Canillo? En els que va ensenyar a Lizarte fa uns 20 anys, quan va entrevistar-lo, l’últim campaner de la parròquia, Peret Camp, de ca l’Agustí. Camp, per la seva part, els havia après del seu predecessor. La transmissió de la tradició, de moment, està assegurada.
La creació de l’escola és una oportunitat, afegeix Lizarte, per incloure el toc de campana andorrà a la llista de patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. L’organisme internacional reconeix aquesta tradició a Espanya des del 2022 i, des del desembre de l’any passat, a Itàlia.