ELS PROMOTORS VOLEN L''OBLIT'
Els Cierco porten al carrer la pressió per tancar el ‘cas BPA’
Xavier Jordana explica per primer cop en públic la proposta instada per la família Cierco per fer ‘tabula rasa’ en el ‘cas BPA’
Xavier Jordana durant la compareixença al despatx professional.
La família Cierco fa un pas més en la nova estratègia endegada fa mesos per esborrar el cas BPA: explicar per primer cop en públic què és el que defensen, els motius que ho justifiquen i l’empara legal que tindria. Es tracta, i així va iniciar la roda de premsa Xavier Jordana, l’advocat que està liderant aquest nou moviment, de compartir amb la ciutadania allò que ja han traslladat els darrers mesos a un centenar de persones, amb responsabilitats institucionals, polítiques, empresarials o financeres, inclosos els representants dels coprínceps i els ambaixadors de França i Espanya. Però són els grups parlamentaris els que tindrien la iniciativa en la proposta plantejada: una proposició de llei d’amnistia que hauria de ser fruit del consens i que tancaria totes les causes judicialitzades, les relacionades amb les presumptes pràctiques delictives del banc (una dotzena) i el reguitzell de querelles que l’antiga propietat ha instat des de la intervenció. Per tant, quedarien exempts de qualsevol responsabilitat empleats, directius i membres del consell d’administració de l’extinta BPA i també tots els càrrecs públics o funcionaris apuntats en les demandes instades pels Cierco. Una seixantena de persones, segons els càlculs indicats pel bufet liderat per Xavier Jordana. Una amnistia fonamentada en pro de la “reconciliació” i la “pau social” i “de posar fi a una situació anòmala que perjudica greument els concernits i el país”.
“Potser no van complir al 100% les normes de rigor, però això no els passa a categoria criminal”
L’amnistia no afectaria els clients que hagin blanquejat a través del banc; els veneçolans, mexicans... els apuntats a la nota de la FinCEN que va motivar la intervenció del banc –i que Jordana va admetre que era el que tocava en aquell moment, però que “el problema és com es va fer i les greus conseqüències posteriors. Jordana entén que això sortejaria qualsevol greuge que pogués provocar impulsar una llei d’amnistia sobre una macrocausa relacionada amb blanqueig de diner brut. Perquè un dels preceptes que s’assegura que es té en compte és que “que no qüestioni ni posi en perill la credibilitat internacional d’Andorra guanyada amb molt treball els darrers 15 anys, especialment de cara als Estats Units, Moneyval, GAFI, bancs centrals i el Banc Central Europeu”. Sobre el personal de l’estructura bancària, Jordana va defensar que “potser no van complir al 100% les normes de rigor, de compliance. Però això no els passa a la categoria d’organització criminal”. Però, en tot cas, el que es proposa és que prèviament l’eventual text legislatiu es traslladi a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa perquè faci un dictamen previ i esvaeixi qualsevol dubte en aquest sentit.
““Els tribunals estan desbordats, aquest és un afer d’Estat que necessita un abordatge legislatiu”
L’advocat va referir-se a les tesis que des de fa pràcticament una dècada ha estat defensant la propietat del banc per argumentar que han estat víctimes d’un procés viciat: des que l’origen de la nota va estar induït en part per una preocupació dels Estats Units per la plaça financera (no per un banc en concret), fins a la intervenció de l’anomenada policia patriòtica. Una tercera anomalia plantejada pel lletrat és que els tribunals “s’han orientat erròniament contra l’entitat bancària i els seus empleats”, en lloc de centrar-se en els clients que suposadament blanquejaven. L’advocat va incidir en la causa general, l’única que s’ha jutjat i que s’ha eternitzat –la sentència està prevista al juliol– per posar de manifest els greus perjudicis que ha comportat als 25 processats. “25 treballadors que han tingut un patiment personal i familiar irreparable, també un patiment econòmic perquè se’ls han embargat els béns i encara avui continuen embargats, i que tampoc s’han pogut reintegrar laboralment”, va lamentar. Jordana va recordar que, en canvi, tots els processos endegats a Espanya contra Banco Madrid (filial de BPA) s’han arxivat, que fa nou anys que es va anul·lar la nota de la FinCEN –en aquest cas cal precisar que el Tresor avalava la intervenció del banc i les accions endegades per l’Estat per frenar la crisi– i que malgrat que més de 300 bancs van participar en operacions no hi ha cap altra entitat o els seus treballadors “perseguit o criminalitzat o que s’acusi d’organització criminal”.
Jordana va passar de puntetes per la resta de causes i qüestionat per Landstreet –la causa per la qual s’acaba de processar per primer cop els germans Cierco– va apuntar, a grans trets, que s’ha de posar en perspectiva de les pràctiques permeses l’any 2007, com els pagaments en efectiu. En tot cas, va evidenciar que una altra de les conseqüències d’envergadura de l’afer ha estat la saturació dels tribunals i que així ho ha reconegut el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell. “Els tribunals estan desbordats, aquest és un afer d’Estat que necessita un abordatge legislatiu per solucionar un problema enquistat”, va argumentar.
I quina ha estat la resposta del reguitzell de contactes fets? I en particular dels grups parlamentaris? “Tothom ens ha escoltat amb molt interès”, va assenyalar Jordana. La resposta: “Ni sí, ni no.” Respecte a la majoria, que és el grup que té la clau perquè pugui tirar endavant, del resultat de la reunió d’aquesta setmana la percepció “és bona”. I en tot cas diferent de la de la tardor passada, quan la resposta va ser “un cop de porta”. Ara la voluntat és “fer taca d’oli”, però va admetre les dificultats. “A Ia societat també hi haurà divisió, a favor, en contra, es generarà una opinió... A nosaltres ens agradaria molt que es generés un estat d’opinió.” La primera pedra ja està posada.
LA PROPOSTA
1. LES CAUSES JUDICIALS S’ESBORREN
Si l’amnistia arribés a tirar endavant, la dotzena de causes penals relacionades amb presumptes pràctiques delictives al banc quedarien en no res.
2. RETIRADA DE LES QUERELLES PER LA INTERVENCIÓ
Els antics propietaris del banc retirarien totes les querelles criminals impulsades contra institucions i funcionaris relacionats amb la intervenció.
3. CLIENTS BLANQUEJADORS, SENSE PERDÓ
Quedarien fora dels efectes de la mesura els clients que hagin (presumptament) blanquejat, els veneçolans, mexicans... apuntats a la nota.
4. UNA MESURA FRUIT DEL “CONSENS”
Els promotors advoquen per una mesura fruit del “consens polític i social”; que surti del parlament i que compti amb el suport del carrer.
5. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA
L’amnistia no ha de posar en risc “la credibilitat internacional d’Andorra” i per esvair dubtes es proposa un dictamen previ de la Comissió de Venècia.