Contraatac dels acusats de violació

La tercera jornada del judici sobre el cas de violació a una jove treballadora d’un pub de Pas de la Casa va tenir lloc ahir. Tant al llarg del matí com de la tarda va abundar la presència de testimonis proposats per la defensa amb l’objectiu de contradir i desmuntar les proves mèdiques que es van fer a la víctima i les anàlisis de la roba remesa al laboratori de la guàrdia civil.

A l’inici de la jornada, però, qui va declarar va ser la doctora forense que va visitar la víctima a l’hospital dos dies després de la presumpta violació. En el seu discurs va confirmar que els blaus que va veure als seus braços eren compatibles amb la versió de l’agressió, ja que, segons ella, tenien un color negrós, que és la tonalitat d’aquest tipus de marques al cap de dos o tres dies. A part d’això, la pèrita forense va declarar que en l’anàlisi ginecològica no s’havien trobat lesions traumàtiques ni espermatozoides. Per tant, va dir que no hi hauria manera d’afirmar ni desmentir que la víctima hagués tingut relacions sexuals recents o hagués sigut agredida.

Pel que fa a l’anàlisi psicològica de la víctima, la doctora forense va explicar que havia vist símptomes compatibles amb un trastorn per estrès posttraumàtic lleu, tot i que mai se li va diagnosticar. Els símptomes eren que la víctima patia ansietat en moments en què tenia relació amb l’ambient del local on treballava i on havia conegut els pressumptes agressors i quan estava en habitacions amb dos llits, ja que així era l’estança on l’haurien violat.

Un cop finalitzada la declaració de la pèrita forense, es va dedicar la resta del dia a les declaracions dels testimonis que va proposar la defensa amb l’objectiu de desmuntar les proves que havia explicat prèviament la doctora que va visitar la víctima el dia que va posar la denúncia. Van ser, doncs, fins a un total de vuit compareixents que van acudir per contrarestar l’informe mèdic. Les dues psicòlogues encarregades pels acusats per redactar el contrainforme van destacar principalment que no s’haurien fet proves psicològiques suficients a la víctima per donar credibilitat a l’informe i que la documentació aportada era subjectiva, ja que partia tota del seu propi testimoniatge. Van insistir, bàsicament, que hi hauria forats per omplir perquè, per exemple, el trastorn d’estrès posttraumàtic ni tan sols s’havia diagnosticat.

A aquestes psicòlogues també se’ls va encarregar fer una anàlisi de l’acusat més jove, el nebot. D’ell van explicar que pateix depressió i ansietat, a causa d’obsessionar-se amb els fets. Per tant, també van declarar que té símptomes propis d’estrès posttraumàtic, motiu pel qual està prenent ansiolítics i antidepressius. En les proves psicològiques que li van realitzar, confirmen que van sortir puntuacions molt baixes de conductes d’agressivitat verbal i física.

A continuació, va ser el torn de declarar dels doctors proposats per la defensa. En el seu cas van insistir que la mida dels blaus dels braços de la noia no podria correspondre a marques fetes amb els dits, tal com va denunciar la víctima, ja que serien massa petites. A més, pel que fa al color dels blaus contradiuen la doctora forense tot afirmant que en les fotografies es veu clarament una tonalitat entre verda i groga que correspondria a marques fetes entre cinc i set dies abans, per tant, prèvies a l’agressió. També van fer èmfasi que la víctima havia declarat que l’havien empès al llit, separat les cames amb força i rodejat amb les cames el cap. A tot això recalquen que s’haurien d’haver trobat lesions físiques en aquestes parts del cos i no va ser el cas.

La tarda es va iniciar amb la declaració d’un altre encàrrec fet per part de la defensa per revisar l’informe de genètica del laboratori de la guàrdia civil. Les mostres analitzades eren del llençol i cobrellit on s’hauria violat la noia i del seu tanga. El fet destacable que va posar sobre la taula la testimoni és que a les mostres on es van trobar fluïds seminals, l’ADN masculí no va poder ser identificat, així que podria correspondre tant als acusats com a qualsevol altre individu.

Finalment, van comparèixer dues professionals a qui l’acusat d’edat més avançada, l’oncle, havia sol·licitat que li fessin un informe psicològic. Les conclusions que van presentar en la seva defensa van ser que l’havien vist molt afectat, irritat i incrèdul amb el procés. Fins i tot, les psicòlogues van citar paraules textuals que l’acusat va dir a l’entrevista: “De veritat penses que soc tan ximple?” Van insistir en la sinceritat que va mostrar en les proves i que li van poder notar gestos d’impulsivitat i conductes antisocials que les psicòlogues van excusar amb l’historial delictiu de l’acusat, sempre relacionant-ho amb el passat.

El judici es reprendrà avui a dos quarts de deu del matí amb una trucada de vídeo amb els agents de la guàrdia civil encarregats d’analitzar les mostres dels llençols, el cobrellit i el tanga.