REGLAMENT LABORAL

La seguretat privada trenca la barrera dels convenis sectorials

L’USdA s’ha reunit amb els gerents de Menta, Valira i Protectvall per consensuar la redacció d’una normativa

Un vigilant de seguretat de l’empresa Menta.Fernando Galindo

Gerard Mur
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Camí obert per redactar el primer conveni sectorial d’Andorra. De manera conjunta, tres empreses de seguretat del país –Menta, Valira i Protectvall– i la Unió Sindical d’Andorra (USdA) han acordat redactar un conveni sectorial que reguli les normes en l’àmbit laboral de la vigilància privada. Representants de l’USdA s’han reunit recentment amb els gerents d’aquestes empreses. Ahir, de fet, va tenir lloc l’última trobada amb els màxims responsables de Protectvall. “Arribar a un acord ha estat una mica laboriós, però hem tingut la sort de poder parlar amb els gerents de les empreses. I aquest és un fet important. Un fet que dona més força al que s’està coent”, va apuntar ahir Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA. “Hem trobat molt bona recepció per part de les empreses”, va afegir el secretari general, que va remarcar el caràcter històric que tindrà aquest conveni sectorial en preparació: “Hi ha convenis d’empresa –el de les ambulàncies, el del SAAS... –, però si parlem de conveni sectorial, un reglament que s’apliqui a tot un sector, aquest seria el primer. I això hauria d’obrir la porta a la redacció d’altres convenis sectorials, com podria ser el del comerç, l’hoteleria, la construcció... És una pràctica habitual a tots els països europeus. Andorra encara està als antípodes de tot aquest sistema. El que entenem des de l’USdA és que si l’empresa va bé, els treballadors van bé. I a la inversa. Ha de ser un binomi.”

“Si l’empresa va bé, els treballadors van bé. I a la inversa. Ha de ser un binomi”Gabriel Ubach, Secretari general de l’USdA

Un dels beneficis d’adoptar un conveni sectorial en el sector de la seguretat seria la finalització de la competència deslleial: “És un sector que ha estat dominat per empreses que moltes vegades han actuat deslleialment entre elles. En aquest sentit, cal tenir unes regles clares. Es poden guanyar els concursos a través de la qualitat, de l’oferiment de serveis diferents... No es poden guanyar concursos oferint salaris diferents als treballadors, fet que implica un preu dels serveis més o menys econòmic en funció de l’empresa que els ofereix.”

Per arribar a poder signar un conveni sectorial consensuat entre les dues parts (empreses i treballadors) encara queden passos per fer, però. Ubach els enumera: escollir, primerament, els delegats de personal de cada empresa; que es reuneixin els delegats triats i els representants de les empreses (un o dos per empresa), i col·locar sobre la taula tot allò que es vulgui pactar sectorialment des de les dues parts. “El conveni resultant afectarà tot el sector, totes les empreses i tots els treballadors; tindrà un abast total”, va assenyalar el secretari general, que va precisar que el reglament laboral “es pot promoure amb la conformitat del 25% dels treballadors i el 25% de les empreses i això ho tenim”. Menta, Valira i Protectvall representen el 75% dels serveis de seguretat privada del Principat. “Hem de regular el sector. El que no hi pot haver és el desgavell que tenim avui. Hem de determinar unes regles per a tothom. I hem de mirar que, com a mínim, es compleixin. Establir quin és salari mínim que han de cobrar els treballadors, quina formació han de tenir els vigilants, amb quina periodicitat han de passar una revisió mèdica... Després cada empresa tindrà el seu conveni col·lectiu d’empresa”, va ampliar Ubach.

“Hem de regular el sector. El que no hi pot haver és el desgavell que tenim avui”Gabriel Ubach, Secretari general de l’USdA

SALARIS I ANTIGUITAT

Miguel Ramírez, vigilant de seguretat, exposa altres reclamacions del sector. Per exemple, que “es respecti l’antiguitat perquè, ara mateix, no es respecta. Cobra el mateix salari base un treballador nou que jo, que fa vint-i-cinc anys que exerceixo la professió”. Els salaris són una altra lluita: “Han d’estar en consonància amb la professió. Cal que es paguin totes les hores com s’han de pagar. Estem infraremunerats. Hauríem de cobrar, com a mínim, un sou de 1.500 euros.” Ramírez considera que si no s’ha sumat tot el sector a la negociació del conveni amb les empreses és per temor: “Suposo que una part té por a les represàlies. Encara hi ha poca informació.”

tracking