L’executiu sosté que el requisit del català es “flexibilitza” per garantir el servei

El Govern va justificar ahir la modificació de la normativa que permetrà contractar treballadors interins que no puguin acreditar el nivell de català que s’exigeix al lloc de treball que ocuparan. Va argumentar que es tracta d’una “flexibilització del requisit lingüístic” perquè el que es toca és “la temporalitat” de l’exigència; els empleats contractats hauran de certificar que tenen el nivell exigit, però tindran dos anys per a fer-ho. Serà, a més, quan hi hagi una urgència, no hi hagi concurrència –candidats que sí que disposin del certificat lingüístic– i per garantir el servei al ciutadà. L’exemple que van donar des de l’executiu per exemplificar àrees o departaments que es trobin amb dificultats per trobar els professsionals que necessiten a causa del requisit de l’idioma és el del servei d’atenció domiciliària, amb places que no s’han pogut cobrir a causa de l’exigència del diploma. Perquè, van esgrimir, pot ser que el treballador tingui els coneixements, però no la certificació que l’acredita.

I per què dos anys per acreditar el nivell? La resposta és que s’assimila a les professions titulades, que donen aquest termini perquè nous professionals sense el nivell de llengua l’aconsegueixin. El B2 és l’exigit en aquests casos; l’administració pot demanar des del més bàsic (A1) fins al més elevat (C2) en funció del lloc de treball a ocupar.