La percepció de la justícia

La justícia és una de les columnes mestres d’un estat de dret. El poder judicial té la funció de fer complir les lleis i, per tant, fer garantir els drets i les llibertats, la seguretat, la igualtat i el benestar dels ciutadans d’un país. La percepció de la justícia pot variar en funció del sector que es troba una persona vinculada. És per aquest motiu que hem preguntat a diferents entitats quina visió en tenen, especialment entre advocats.

“Tenim un problema gravíssim en aquest moment”, explica l’advocat Emili Campos. “No són totes les resolucions, però n’hi ha algunes que no són ajustades a dret i aquestes que no s’ajusten a dret, arriben a l’arbitrarietat”, argumenta Campos sobre la seva visió professional de la justícia. El lletrat també apunta que la fiscalia no investiga sobre alguns possibles delictes en el país.

També es mostra en aquesta mateixa línia l’advocat Pere Cristòfol. “Estem molt malament, la visió és molt negativa, hi ha aspectes que no hi ha per on agafar-los”, critica l’advocat. El lletrat ho exemplifica amb un cas que porta, el procediment del qual està paralitzat des del 2022 i “ja hem fet la vista oral” o “accepten a tràmit una al·legació”, etziba Cristòfol, que agrega: “No té sentit ni lògica, és una absurditat”. Tanmateix, reprova el tarannà del Tribunal Superior de Justícia perquè no compleixen amb els terminis processals i acaben donant pròrrogues. “Fan el que els dona la gana, hi ha un dia que s’ha de contestar un text i dona pròrrogues”, retreu el lletrat. Ho argumenta explicant un fet que va passar fa un parell d’anys, pel qual no es podia concedir una pròrroga al Govern i els hi van acabar atorgant. “Es col·loquen per sobre del Consell General”, assevera el lletrat sobre el TSJ.

“Va molt endarrerida i hi ha moltes dilacions”, explica l’advocada Pilar Comella. La jurista també relata que aquesta lentitud fa que els ciutadans “desconfiïn de la justícia”, perquè les persones, davant d’un problema, “necessiten que es resolgui al més de pressa possible”, esmenta Comella, que lamenta que a vegades no saben què respondre davant dels clients quan aquests els pregunten quan tindrà lloc un judici, una resolució o una sentència. De totes maneres, Comella creu que aquesta situació es pot millorar incorporant més batlles, ja que considera que la justícia està saturada, per una part, perquè els “batlles no donen l’abast i se’n necessiten més”. “Estem en un moment que el volum de judicis no és el mateix que fa deu anys”, assevera Comella. Tot i això, la lletrada també menciona que, amb temes familiars, “em sorprèn la rapidesa”. D’altra banda, Comella narra que la percepció d’alguns dels ciutadans és que no confien en la justícia perquè “el país és molt petit i tothom es coneix amb tothom”.

També té aquesta visió l’Associació de Dones d’Andorra (ADA). “Molt lenta, hauria de ser més ràpida”, afirmen fonts d’aquesta entitat. “Abans ens queixàvem molt, perquè tot era molt lent. S’ha millorat una mica, però encara s’hauria de millorar més. Hi ha un volum de feina per al qual potser falta gent”, opinen des de l’associació, en què creuen que es deu a un increment dels casos dels darrers anys que acaba repercutint en l’agilització. Sobre el tractament de casos de violència de gènere, expliquen que en algun cas hi ha hagut manca “d’empatia”, però que s’estan fent formacions entre els diferents estaments, com a la policia o a la justícia mateix, per tal “d’avançar”. En aquest sentit, sospesen que amb l’increment de casos recents “faltaria més personal”.

“Li manca recursos i formació”, expliquen fonts d’Acció Feminista. “Fa molt de temps que està col·lapsada i s’estan fent coses, però encara no s’estan notant”, detallen des de l’entitat. En aquest sentit, consideren que cal més “agilitat” per accelerar els processos, però també expliquen que hi ha algunes qüestions que no depenen de la justícia, sinó de l’estat. “La justícia està fent esforços, però la resta de professionals de l’entorn, com els informes forenses, psicològics o els dels pèrits, van amb lentitud i tot acaba anant lent. L’estat hauria d’adonar-se que falten recursos”, argumenten des d’Acció Feminista, des d’on afegeixen: “L’estat hauria d’avaluar quanta gent hi ha i promoure’n més”. També consideren que caldria redactar un estatut de la víctima, sobre qualsevol violència, perquè les persones afectades “coneguin els seus drets”. Alhora, demanen destinar més recursos i formació per atendre les víctimes. Pel que fa a com es tracten els casos de violència de gènere, expliquen que s’han fet “esforços i s’ha notat un increment de les sensibilitats”, però també caldria més formació per ser “més eficients”.