POBLACIÓ AL PRINCIPAT
Els joves ho tenen més difícil per ser pares
Els horaris, la bretxa salarial i el preu de l’habitatge expliquen la caiguda de la natalitat
Un nen, de la mà de la seva progenitora.
Els joves andorrans cada vegada senten més llunyana la possibilitat de tenir fills. Factors com els horaris laborals, la bretxa salarial o la crisi de l’habitatge condicionen en gran mesura aquesta decisió. “Tenim un país que depèn del sector terciari, que demana moltes hores. Si no es té temps, és complicat poder plantejar-se tenir fills”, explica la presidenta d’Acció Feminista, Laia Ferré, en declaracions al Diari. “Els empresaris d’aquest país no respecten la conciliació. Aquí els treballadors encara fan moltes hores, perquè segueix la idea que com més temps estiguis davant d’un ordinador, més productiu seràs”, relata el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach. Una de les solucions que planteja Ferré a aquesta problemàtica són les jornades reduïdes. “En l’administració pública en els països veïns pots demanar la mitja jornada per la cura d’un fill fins als 11 anys d’edat”, relata. “A Andorra trobo que aquest tipus de treball no està tan estès. Són en la seva majoria jornades completes”, indica.
“Ara hi ha moltes parelles que no es casen o gran quantitat de casos de criances monomaternals”
Un altre dels factors que s’assenyala és el del preu dels lloguers. Tal com destaca Ubach, “hi ha una crisi d’especulació amb l’habitatge que no deixa que la població s’estableixi”. A més, el secretari general considera que “tenim un gran problema amb els salaris”, ja que “aquests són molt baixos i el nivell de vida al país no deixa de créixer”. També Ferré estima que la situació actual “és un cercle viciós”, perquè “per poder mantenir els fills, has de treballar més hores encara per arribar a tot”. En aquesta línia, Ubach opina que “les dones no tenen ganes de fer totes aquestes inversions” sense “tenir unes garanties mínimes”.
“Hi ha una crisi amb l’habitatge que no deixa que la població s’estableixi”
Les xifres ajuden a confirmar totes aquestes afirmacions. Segons va fer públic el departament d’Estadística, la taxa de fecunditat entre els 15 i els 29 anys se situa en un 15,3, el segon valor més baix del període analitzat. Comparant aquestes dades amb les que es van obtenir fa 11 anys, veiem que el percentatge era el doble, és a dir, un 30.
Ferré també fa referència al canvi de paradigma a l’hora de relacionar-se i d’entendre la família. “Ara, hi ha moltes parelles que no es casen o gran quantitat de casos de criances monomaternals. Les famílies han canviat i potser ja no tenen els mateixos objectius que fa dècades”, assenyala. De la mateixa manera, també considera que en l’actualitat “les dones no tenim fills tan joves”. “Entre que t’acabes situant a nivell vital, social i laboral, ja t’has plantat als 34 anys. Jo crec que comencem a valorar opcions a partir d’aquí”, assegura.
“La maternitat no és només un tema de dones, sinó que també implica la població masculina”
La presidenta de l’Institut de les Dones, Judith Pallarés, apunta a la baixa de paternitat de 20 setmanes com una mesura que “podria ajudar-hi”, ja que “la maternitat no és un tema només de les dones”, sinó que “és compartit”. Pallarés estima que des de l’administració pública “s’han de fer els màxims esforços possibles per fomentar la natalitat”, perquè “no és una cosa que arribi sola”. L’objectiu d’aquesta mesura és que ambdós progenitors disposin de la mateixa quantitat de temps de permís. Actualment, les mares tenen dret a 20 setmanes de baixa, mentre que els pares en tenen quatre.
Finalment, Pallarés apunta també a la bretxa salarial “com un dels aspectes en els quals més s’està tractant de treballar per poder combatre’l”. Des del sindicat, Ubach té clara una solució que es podria adoptar. Segons explica, aquesta es basa en la creació de dues categories de treballadors únicament: un que sigui oficial de primera i un altre que sigui de segona. Entrar en una categoria o en una altra tindrà a veure amb les titulacions i coneixements que es tinguin de l’ofici a desenvolupar. “A partir d’aquí, tothom podrà cobrar el mateix independentment del seu país d’origen o de si s’és dona o home”, ja que “el que es valoraria és l’experiència”, conclou.