Indemnització ‘en diferit’

El cas va esclatar el 2019 quan un accident laboral va destapar les condicions de treball de pràcticament esclavatge que patia un treballador agrícola d’origen portuguès empleat en una finca d’Auvinyà. Ni tenia contracte ni estava assegurat a la CASS, i drets com el de gaudir de temps de descans –festius, vacances– se li havien vulnerat de manera reiterada durant la dotzena d’anys en què va treballar a l’explotació. El febrer del 2020, el masover de la finca va ser condemnat per un delicte menor d’imposició de condicions abusives de treball a dos mesos d’arrest nocturn condicional qualificat a abonar a la víctima una indemnització que s’havia de fixar amb posterioritat. Més de tres anys després, el novembre del 2023, la Batllia es va pronunciar i va fixar la compensació en 336.394 euros i ara fa un any la sala civil del Superior la va corregir lleugerament fins a fixar-la en 335.768 euros, quantitat a la qual s’havien de deduir 3.416 euros que el condemnat havia dipositat en seu judicial. Al juliol, la defensa del treballador va sol·licitar l’execució forçosa de la resolució i va instar l’embargament del masover. La defensa del condemnat va contestar oposant-s’hi, al·legant que no podia assumir la quantitat i que s’avenia a fer pagaments fraccionats de 700 euros mensuals; hauria acabat de pagar en 41 anys. El passat mes d’octubre la batlle instructora del cas va acceptar la via del pagament fraccionat, però el va elevar a 1.500 euros mensuals. Una decisió que van recórrer una part i l’altra, recursos que ara han estat objecte d’una nova resolució del Superior, que no els ha admès per qüestions de forma. Per tant, el que està vigent són els 1.500 euros mensuals, que impliquen, critica la defensa de la víctima, que no rebrà la indemnització completa fins d’aquí a uns vint anys, deu anys després d’haver-se jubilat.

L’execució de la sentència s’està eternitzant. D’un costat, la representació lletrada del masover defensa que no pot pagar més de 700 euros mensuals i que els 1.500 euros fixats li impediran “fer-se càrrec de les seves obligacions econòmiques”. La del treballador replica que el masover té capacitat per abonar 2.965 euros mensuals, que és el que li demana, i argumenta que “si amb els ingressos actuals el condemnat pretén no poder pagar més de 700 euros mensuals, quan rebi una pensió de jubilació de la CASS els pagaments encara seran inferiors o, directament, deixarà d’abonar cap quantitat”. El Superior, en la resolució del passat 5 de març, esgrimeix qüestions jurídiques per resoldre que els recursos no poden ser acceptats i puntualitza que la quantitat mensual fixada ho ha estat de manera “provisional”, ja que “s’està a l’espera del resultat de les diligències practicades a fi de conèixer els béns dels quals disposa el condemnat i, per tant, s’entén, poder decidir respecte a l’execució forçosa”.

En una resolució de la mateixa data, el Superior inadmet un altre recurs, en aquest cas de la representació del treballador i contra l’aute de la Batllia en relació amb aquestes diligències per procedir a l’embargament del condemnat: demanda als bancs, a la cambra de notaris i al registre de vehicles per conèixer el patrimoni i a la seva defensa perquè confirmi ingressos i si és titular de propietats fora d’Andorra. La representació del treballador trobava les diligències incompletes i al·legava que tampoc hi havia pronunciament sobre l’embargament sol·licitat. Cinc anys després, la indemnització segueix en mode provisional.