LLENGUA PRÒPIA
Tècnics i esportistes d’entitats amb subvenció han d’aprendre català
El reglament d’usos de la llengua a l’administració fixa l’obligació tot i que la ministra matisa que “se’ls ha de donar el temps que necessitin”
La ministra de Cultura, Mònica Bonell.
El reglament d’usos del català a l’administració general i de justícia publicat ahir al BOPA i de l’aprovació del qual va informar el ministre portaveu, Guillem Casal, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, indica que “l’administració general ha d’establir, als plecs de bases i als contractes per atorgar ajuts i subvencions, que les persones que representen Andorra en competicions internacionals esportives o d’una altra mena parlin en català quan fan declaracions públiques a Andorra, i que parlin en català quan fan declaracions públiques fora d’Andorra si el context ho permet”. L’obligatorietat s’estén a esportistes i entrenadors amb suport econòmic públic, sigui a títol personal o a través de federacions o clubs. S’introdueix un matís: “Els esportistes i els entrenadors que no coneixen el català s’han d’atenir al que preveu la disposició transitòria segona de la Llei de la llengua pròpia i oficial”, que és la que fa referència a l’obligatorietat d’acreditar coneixements de l’idioma en la tramitació de la renovació del permís d’immigració. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va aclarir en declaracions posteriors a la compareixença de Casal quines implicacions té per a entrenadors i jugadors del MoraBanc o l’FC Andorra, tot i que no es va referir a clubs o entitats en particular: “Aquesta mesura l’hem de veure com una manera integradora, com ho és la llei, que tots aquests esportistes que arriben a Andorra que estan jugant en aquestes entitats el que han de fer és mirar d’aprendre el català.” Bonell va aclarir que, de fet, “ja hi ha entitats al país prou conegudes per tots vosaltres que ja fa temps que treballen amb acadèmies o que fins i tot col·laboren amb el ministeri i es fan cursos de català perquè aquests esportistes coneguin la nostra llengua i se’ls ha de donar el temps que necessiten per aprendre”.
El mateix s’aplica a entitats de tipus cultural, polític, social i sindical, i als seus representats i portaveus. També a les activitats organitzades per aquest teixit que rep ajuts públics, com ara esportives, de lleure o lúdiques. S’explicita que els monitors de l’esquí escolar han de parlar en la llengua oficial als alumnes i que també ho han de fer els acompanyants del transport escolar i el personal de pati i menjador de l’Escola andorrana.
Sobre l’ús a l’administració, la llengua oficial ha de ser la de comunicació dels treballadors públics amb els administrats, però també entre els funcionaris. El treballador només pot renunciar a expressar-se en català si l’usuari li respon que no entén l’idioma. El català també ha de ser la llengua d’interacció “entre treballadors de l’administració general o de l’administració de justícia, siguin del mateix organisme públic, siguin d’organismes públics diferents”. La normativa protegeix així mateix l’ús de la llengua a la retolació, la comunicació escrita, els contractes, convenis o acords, els programaris informàtics i xarxes socials i en les visites a museus o monuments públics o amb suport econòmic públic.
CINC MILIONS PER A UN NOU TRAM DEL VIAL DE LA MASSANA
En la compareixença, el portaveu de l’executiu també va informar que el cap de Govern assumirà temporalment les funcions de la ministra de Salut, Helena Mas, que acaba de ser mare i està de baixa. Mas “s’anirà incorporant de manera progressiva” a les seves funcions i durant aquest període d’absència, i tal com està previst a la Llei del Govern, Espot assumirà la cartera amb el suport de la secretària d’Estat, Cristina Pérez, i la resta de l’equip.
També sobre l’àmbit sanitari, el Govern va aprovar una nova nomenclatura per diferenciar la radiologia odontològica de la radiologia comuna, una demanda del sector que ajudarà a disposar “de millors dades estadístiques”. Es tracta d’una modificació de tipus tècnic que per a l’usuari no té cap implicació.
LLEI D’AUDITORIA
Finalment, la reunió de l’executiu va avalar la modificació de la Llei d’auditoria, que encara no fa un any que es va aprovar. Un dels canvis significatius és que no podrà exercir la professió un treballador fronterer “per evitar que professionals no residents operin sense un acord equivalent per als auditors andorrans a fora del país”. Actualment, va precisar Casal, no hi ha cap auditor exercent al país en aquesta situació. La modificació legislativa també elimina el col·legi d’auditors; serà una branca dins del d’economistes.
MÉS
CINEMA EN CATALÀ
El Govern destinarà 37.500 euros, la mateixa quantitat que l’any passat, per subvencionar el preu de les entrades de pel·lícules doblades o subtitulades en català que es projectin als Cinemes Illa. L’any passat es van estrenar 26 pel·lícules en versió original, doblada o subtitulada en català, i van tenir 7.849 espectadors.
TDT
Els canals France 4 i France 5 substituiran els dos canals francesos que han deixat d’emetre, NRJ12 i C8. Els usuaris podran veure la nova oferta de la TDT a partir d’avui.
Guillem Casal