Les converses entre treballadors públics han de ser en català

El BOPA publica avui un dels reglaments que desenvolupa la Llei de la llengua pròpia i oficial, el reglament que regula els usos a l'administració general i la de justícia, que el Govern va aprovar el passat 5 de març. Entre ells, la interacció dels treballadors públics amb els administrats però també entre els propis funcionaris. L'obligació del treballador és adreçar-se a l'administrat sempre en català i només hi pot renunciar si el ciutadà li respon que no entén l'idioma. Perquè "si l'administrat afirma que entén la llengua catalana però que no la parla, el treballador de l'organisme públic ha d'adreçar-se a l'administrat en català". El català també ha de ser la llengua d'interacció "entre treballadors de l'administració general o de l'administració de justícia, siguin del mateix organisme públic, siguin d'organismes públics diferents".

L'àmbit d'aplicació del reglament va més enllà de la pròpia administració, ja que també afecta a entitats que reben subvencions públiques i als seus representants. El català "és la llengua vehicular de les activitats esportives, de lleure i lúdiques organitzades per entitats subvencionades per les administracions públiques a les quals s'aplica aquest reglament [general i de justícia]". A la pràctica vol dir que, per exemple, els monitors de l'esquí escolar han de parlar en la llengua oficial als alumnes o que ho han de fer tots els centres, les federacions, els clubs que organitzin activitats esportives o de lleure. Quant als monitors educatius, s'explicita que els acompanyants del transport escolar s'han d'adreçar en català als alumnes i també el personal de pati i menjador del sistema educatiu andorrà.

Respecte l'àmbit esportiu, l'article 19 indica que "l'administració general ha d'establir, als plecs de bases i als contractes per atorgar ajuts i subvencions, que les persones que representen Andorra en competicions internacionals esportives o d'altra mena parlin en català quan fan declaracions públiques a Andorra, i que parlin en català quan fan declaracions públiques fora d'Andorra si el context ho permet". L'obligatorietat s'estén a esportistes i entrenadors amb suport econòmic públic, ja sigui a títol personal o a través de federacions o clubs. S'introdueix un matís: "els esportistes i els entrenadors que no coneixen el català s'han d'atenir al que preveu la disposició transitòria segona de la Llei de la llengua pròpia i oficial", que és la que fa referència a l'obligatorietat d'acreditar coneixements de l'idioma en la tramitació de la renovació del permís d'immigració. El mateix s'aplica a entitats de tipus cultural, polític, social i sindical i als seus representats i portaveus.

El reglament també protegeix l'ús del català a la retolació, la comunicació escrita, els contractes, convenis o acords o els programaris informàtics i xarxes socials. Els museus, monuments i les instal·lacions anàlogues públiques o amb suport econòmic públic han de preveure visites en català. Si es tracta de visites escolars, han de ser sempre en català.