De cal Regí de Prats al Consell General

Corria l’any 2008 quan Jordi Alcobé va rebre una trucada de Pere Torres Casal. El motiu era que Torres havia trobat a casa de cal Regí de Prats un llibre antic, i abans de llançar-lo al femer volia ensenyar-lo a Alcobé, per veure si tenia valor. Aquest, amant de la història i “de regirar papers antics”, com li deia la padrina, de seguida ho va veure clar: “el llibre és bo”. Poc més hi va afegir, sorprès per allò que tenia a les mans: era ni més ni menys que un volum manuscrit de 676 pàgines, obra d’Antoni Puig i que duia per títol Manual Digest, elaborat entre 1797 i 1800. Poc temps després, Alcobé va comprar el volum, i ahir, en un acte solemne, en va fer donació al Consell General.

Per poc versats que siguin en la història del país ja hauran advertit que de cop i volta s’han entremesclat títols i autories de les dues principals obres fundacionals del Principat com ho són el Manual Digest, d’Antoni Fiter i Rossell, i el Politar andorrà, d’Antoni Puig. La qüestió té una explicació relativament senzilla: Puig va partir clarament del Manual per redactar la seva obra el 1764, que va titular Politar andorrà i que, a grans trets, és una còpia de l’obra de Fiter. Tanmateix, trenta-tres anys després i ja molt a finals de la seva vida, Puig va decidir fer-ne una nova versió. Entre d’altres elements, aquesta incorpora algunes il·lustracions (de Santa Maria d’Urgell, dels tres bisbes urgellencs que són sants, de la Mare de Déu de Meritxell o de l’escut d’Andorra) i un mapa, possiblement l’esborrany del que fou enviat a Francisco de Zamora, emissari de Carles III al país. Aquesta darrera versió fou titulada Manual Digest, i des d’ahir el coneixem com el Manual 1797.

“Aquest Manual tanca un segle prodigiós dels andorrans per explicar-se a si mateixos”
Carles Ensenyat, Síndic general

L’obra de l’escaldenc Antoni Puig, oblidada durant anys a cal Regí de Prats i adquirida per Jordi Alcobé, va ser cedida al Consell amb la doble condició que fos estudiada i se’n fes difusió pública; i que se’n fes un estudi i una edició comentada. Ambdues foren acceptades, i ahir es va signar el conveni i es va fer efectiva la cessió en un acte que Alcobé va qualificar de “molt emotiu i d’alliberament pel fet que el llibre torni a casa seva, on li correspon”.

“Era moment per fer-lo tornar a casa ara que el país viu una edat d’or dels estudis històrics”
Jordi Alcobé, Cedidor de l’obra

El síndic Ensenyat va agrair l’acte de donació altruista afirmant que es tracta d’una “obra literària i historiogràfica altament singular, d’un Puig més ancià i més savi, essencial per a l’estudi del país”. Tot plegat demostra, a parer seu, que la història d’Andorra “és viva, vital, dinàmica i que no ens l’acabarem”.

“Sembla més una iniciativa del mateix Antoni Puig que un encàrrec del Consell”
Franesc Rodríguez, Encarregat de l’estudi

Feta efectiva la cessió comença un doble procés. D’una banda, de restauració, ja que segons Francesc Rodríguez, el volum està força malmès, per bé que “a excepció d’algunes pàgines, no sembla haver-se perdut res”. Acabada la restauració, l’obra, que serà dipositada a l’Arxiu Nacional, serà digitalitzada i posada a disposició dels investigadors. Paral·lelament, el Consell ha encarregat a Rodríguez que elabori un estudi sobre el volum, un treball que s’ha de traduir en primera instància amb un opuscle d’una trentena de pàgines i que hauria de ser el primer pas d’una futura edició crítica.

L’estudi ha de servir per intentar resoldre preguntes encara sense resposta, com per què Puig va optar per titular-lo Manual Digest o per què el va elaborar a partir del 1797 (potser per coincidència amb uns anys crítics per a Andorra, amb el tema del cultiu i el contraban de tabac). Per tot plegat caldrà esperar encara, per bé que com a mínim Andorra pot celebrar des d’ahir la recuperació per al país d’un testimoni històric de primer ordre.