BPA, DEU ANYS DESPRÉS
Deu dies que van estar a punt d’enterrar Andorra
El cas BPA va sacsejar Andorra el 2015 amb l’acusació dels EUA de blanqueig de capitals. La crisi va portar a la intervenció del banc i a un judici històric, encara pendent de sentència.
Clients de BPA fent cua per retirar diners dels caixers automàtics.
Dimecres, 4 de març del 2015. El Govern en funcions, presidit per Toni Martí, està reunit. Fa just tres dies que Demòcrates ha guanyat les eleccions generals i el cap de l’executiu proposa un dinar tots junts a Sant Julià de Lòria. Gilbert Saboya, ministre d’Exteriors, s’excusa. Ha d’absentar-se i trobar-se amb la cònsol dels Estats Units a Barcelona, Tanya C. Anderson. Ningú imagina el missatge. Avisa Saboya que el FinCEn ja té elaborada una nota que afecta un banc, i que no pot avançar-ne el contingut. Saboya coneix bé el sector bancari, sap perfectament la tempesta que treu el cap. Torna blanc a la reunió de ministres, i demana parlar amb Martí i el ministre de Finances, Jordi Cinca. El dia 10 arriba la nota de la unitat d’intel·ligència financera nord-americana, i el mateix dia l’organisme de control financer andorrà (INAF) agafa el control del BPA. Els EUA assenyalaven BPA com una “preocupació principal de blanqueig de capitals”, recorda Cinca. La nota acusava l’entitat de facilitar operacions de blanqueig per a grups criminals de Rússia, la Xina i Veneçuela. L’acusació va tenir un impacte immediat i devastador en la reputació de BPA, i el banc va quedar inoperatiu. L’exministre narra els moments d’angoixa, quan els corresponsals estrangers van començar a tallar la relació amb totes les entitats del país. Durant unes hores, Andorra es va quedar sense corresponsabilitat de dòlar: “Avui en dia l’economia mundial és impensable si no pots transaccionar amb la moneda nord-americana. Sortosament, vam tenir una reacció ràpida i una clara voluntat de ser transparents, i es va permetre un marge de confiança per implementar mesures per blindar el sistema i evitar la contaminació a la resta d’entitats”.
És l’inici d’una crisi sense precedents, que l’exministre recorda com si fos avui: “Havíem de fer un cordó sanitari per protegir els altres bancs i aturar el col·lapse del país”. Començava una cursa a contrarellotge. “El mèrit més gran és haver llegit ràpidament que les conseqüències no serien només per a una entitat, sinó per a tot el sistema. I si cau el sistema financer, cau el país”, remarca l’ara empresari i responsable dels fons de pensions de la CASS. Era necessari activar al màxim les accions diplomàtiques. Martí i Saboya van viatjar a París per explicar al copríncep François Hollande la delicada situació, i van fer el mateix al Palau Episcopal. Van contactar amb representants dels principals bancs corresponsals, la UE, autoritats de França i Espanya: “La solució l’havíem de pensar, l’havíem de dissenyar i l’havíem d’implementar basant-nos en regles internacionalment acceptades. Crec que el gran mèrit és aquest i vam poder parar el cop i evitar el contagi a les altres entitats bancàries”. Un any més tard, el FinCen retirava la nota perquè entenia que s’havia gestionat correctament la crisi i que el banc, ja inoperatiu, no suposava cap risc.
“L’economia mundial i nacional és impensable si no pots transaccionar amb el dòlar”
Avui fa 10 anys d’aquest traumàtic episodi. BPA no existeix, tampoc Vallbanc –creat el juliol del 2016 i gestionat per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, AREB, constituïda el 2 d’abril, que va permetre garantir la continuïtat dels actius no afectats per l’escàndol de blanqueig de capitals–. Ha passat una dècada durant la qual no s’han depurat responsabilitats. L’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel va estar 22 mesos privat de llibertat, del 16 de març del 2015 al 20 de juliol del 2017. El primer judici, batejat com a cas BPA, espera sentència del Tribunal de Corts. Ni de lluny té la dimensió de les altres causes, com la que fa referència a Landstreet, l’anomenada caixa B del banc i que segons l’aute, Higini i Ramon Cierco en tenien coneixment, com a accionistes majoritaris del banc. La societat, amb seu a Panamà, presumptament va servir per fer pagaments fora dels canals oficials, pagar comissions i suborns. Casualitat o no, la setmana passada es va conèixer el processament dels germans Cierco, Miquel i altres directius i gestors.
Higini i Ramon Cierco, Miquel, Santiago De Rosselló i Isabel Sarmiento.
No hi ha precedents d’una crisi similar. El 1968, Sobanca va fer fallida. La resta d’entitats van assumir el dèficit a canvi de mantenir un oligopoli. La caiguda de BPA podia arrossegar-ho tot. Contra rellotge s’havia de donar missatges clars al mercat, als supervisors internacionals. En aquest context, el Govern es va veure obligat a actuar per salvaguardar l’estabilitat del sistema financer. La intervenció de l’entitat per part de l’INAF no només pretenia protegir els dipositants i clients, sinó també evitar un efecte dominó que pogués afectar la resta de les institucions financeres.
“Calia un cordó sanitari per protegir els altres bancs i evitar el col·lapse del país”
Els esforços diplomàtics i els contactes –també es va parlar amb l’administració nord-americana– van donar fruits i es va aconseguir que els altres bancs quedessin lliures de sospites. El Consell General va aprovar a l’abril la Llei de mesures urgents per a la resolució d’entitats bancàries, amb l’objectiu d’establir un marc legal per gestionar la crisi i facilitar la creació d’un banc pont, que posteriorment es convertiria en Vallbanc. L’AREB va generar un escenari de confiança perquè no hi hagués una fugida massiva de diners: “El diner és molt poruc”, puntualitza Cinca.
“Vam estar a res que se’ns tallessin les línies de corresponsals de tots els bancs”
L’executiu de Martí, recalca l’exministre, només es va centrar en l’actuació immediata, sense especular sobre les repercussions posteriors. El repte era salvar la plaça financera. “Les conseqüències haurien estat demolidores, perquè vam estar a res que se’ns tallessin les línies de corresponsals de tots els bancs. Si hagués passat, hauria estat el col·lapse econòmic, per tant, ens vam focalitzar únicament i exclusivament a evitar-ho”. En aquell moment, funcionaven cinc bancs, i el Govern era conscient que compartien clients i transaccions, cosa que elevava el risc de contagi. Cinca apunta que les decisions que es van prendre anaven destinades a evitar el naufragi, “la resta ha estat a posteriori, i serà la justícia qui es pronunciï amb totes les causes que estan obertes”.
LÍMIT SETMANAL
Les restriccions a la retirada de fons de BPA es van imposar el 13 de març del 2015 per evitar una fuga massiva de capitals i garantir l’estabilitat del sistema financer. L’AREB va establir el límit de 2.500 euros setmanals. Els actius sospitosos de blanqueig van continuar a BPA fins a la resolució judicial.El procés no va ser ni ràpid ni senzill, “i molts clients van trigar dos anys a recuperar els seus actius financers”, reconeix Cinca. Durant aquesta dècada hi ha hagut molt soroll, que ha barrejat l’independentisme català amb una operació calculada per fer caure el banc. El departament antifrau del Tresor nord-americà es va moure per motius molt diferents. BPA manté nombroses causes obertes a Andorra per suposades activitats il·lícites dels seus clients del crim organitzat de les màfies xineses i russa, del càrtel mexicà de Sinaloa i d’antics jerarques de la cúpula chavista de Veneçuela.
La intervenció va tenir repercussions a la filial espanyola, Banco de Madrid, que va sol·licitar el concurs de creditors el 16 de març del 2015 després d’experimentar una retirada massiva de fons. Anys més tard, els seus gestors van ser exculpats de blanqueig de capitals. El cas es va tancar amb una única acusació del Sepblac i una multa d’un milió d’euros per faltes al sistema de control de l’origen dels diners. La família Cierco era propietària del 75%.
“La solució l’havíem de dissenyar basant-nos en regles internacionals acceptades”
Des de la nota, la intervenció va obrir una autèntica guerra legal. S’han presentat centenars de recursos i demandes, tant a Andorra com a Espanya, per intentar recuperar diners bloquejats. Els exaccionistes majoritaris s’han sentit víctimes d’un complot reclamant una indemnització milionària a l’Estat de 365 milions d’euros. Les sentències de la justícia van considerar que l’actuació de l’administració va ser adequada i que no es pot apreciar cap omissió culposa que pugui donar lloc a l’exigència de responsabilitat patrimonial de l’Estat. Possiblement, a banda de les actuacions judicials, el darrer cartutx està en joc amb l’intent d’una llei de punt final. La probabilitat que el Govern i el grup demòcrata hi accedeixin és nul·la, segons fonts oficials, però l’assessor contractat pels Cierco manté la seva agenda i ja ha parlat amb més de 100 persones influents.
Cinca creu que es van complir els objectius: “Primer, aixecar la sospita sobre la plaça financera i deixar que la justícia, que no és una competència del Govern, pugui fer la feina”. Insisteix que no hi ha precedents tampoc a Europa: “L’assenyalament tan directe no havia passat mai. Tot just la UE havia aprovat la Llei de resolucions bancàries, però encara no s’havia aplicat”. Òbviament, es va contactar amb els responsables del FinCEN, l’organisme supervisor més influent del món. “Jo sempre he pensat que el FinCEN treu la nota sense parar atenció en cap moment en les conseqüències que tindria per al país”. Hi ha el convenciment que l’organisme no era conscient de la petitesa i vulnerabilitat d’Andorra, del fet que l’entitat representava pràcticament el 20% de tot el mercat i que, per tant, tenia unes conseqüències sistèmiques demolidores: “Ens vam concentrar a intentar fer entendre això”. La decisió estava presa, i el FinCEN no va canviar absolutament res del contingut de la nota. Lògicament, no podien ignorar les repercussions, perquè cap banc estranger i andorrà estaria disposat a treballar amb BPA per por de veure’s contagiat.
VALLBANC
Després del cop letal, tocava la transició, al més ordenada possible, de BPA a una nova entitat que permetés donar una solució de continuïtat a empleats i clients. Un banc pont o banc bo batejat com Vallbanc, que va néixer l’11 de juliol del 2016. La nova entitat es va quedar amb els actius i clients sense relació amb les activitats investigades. La venda de Vallbanc es va produir el 2017, quan JC Flowers & Co. va adquirir-lo per 29 milions d’euros, més una injecció addicional de set milions. El 2021, Crèdit Andorrà va comprar Vallbanc per uns 60 milions d’euros. “Ara, veient que vivim en un escenari tranquil amb una plaça financera consolidada, podem estar satisfets”, conclou l’exministre. El Diari va intentar sense èxit recollir altres testimonis.
CRONOLOGIA
04/03/15
AVÍS DELS EUA
Tanya C. Anderson es reuneix de forma inesperada amb Saboya i l’informa que el FinCEN té a punt una nota que afecta una entitat bancària d’Andorra.
10/03/15
NOTA DEL FINCEN I INTERVENCIÓ
La unitat d’intel·ligència financera nord-americana acusa BPA de facilitar operacions de blanqueig. El Govern acorda la intervenció del banc.
16/03/15
MIQUEL, A LA PRESÓ
La batlle Mingorance decideix l’empresonament del destituït conseller delegat del banc Joan Pau Miquel per indicis de blanqueig i alarma social.
16/03/15
RETIRADA DE FONS
Els clients van haver de fer hores de cues per retirar els diners, però per evitar la defunció del banc es van limitar a 2.500 euros per setmana.
25/03/15
ASSEMBLEA DELS TREBALLADORS
Prop de 200 treballadors del banc es reuneixen en assemblea per proposar solucions i intentar reflotar l’entitat a través d’una cooperativa.
17/07/15
EL BANC BO
L’AREB adjudica els actius de BPA a Vallbanc, fundat per assumir els dipòsits no sospitosos. J.C. Flowers & Co. va adquirir l’anomenat banc pont el 2016.
15/01/18
COMENÇA EL JUDICI
A la primera sessió, la Fiscalia presenta les principals acusacions, concretades en operacions financeres que haurien servit per canalitzar fons d’origen dubtós.
14/06/21
CLIENTS SOSPITOSOS DE BLANQUEIG
En la vista van sortir a la llum les operacions d’Odebrecht, Petrolis de Veneçuela, Gao Ping i el líder de la màfia russa a Espanya, Andrei Petrov.
03/03/25
LA ‘CAIXA B’
La Batllia processa Ramon i Higini Cierco, així com Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l’entitat, pel cas Landstreet. També directius i gestors externs.