RISC DE SER UNA PLATAFORMA D’ACTUACIONS IL·LÍCITES
L’auge de les criptomonedes a Andorra alarma la Fiscalia
Avisa dels riscos de blanqueig de capitals, finançament del terrorisme i afectació a l’estabilitat financera.

Criptomonedes.
El Principat s’ha convertit en un focus creixent d’operacions amb actius virtuals. Segons dades recents, entre el febrer del 2023 i el gener del 2024 es van moure 1.800 milions de dòlars en criptomonedes al país, una xifra que supera la meitat del PIB nacional. Aquesta situació preocupa la Fiscalia General, que en la seva memòria del 2024 recull un treball signat pel fiscal adjunt Borja Aguado, en què alerta dels riscos de blanqueig de capitals, finançament del terrorisme i afectació a l’estabilitat financera que pot suposar aquest fenomen. El document subratlla que Andorra ha escalat fins a la 24a posició a Europa occidental en moviment de criptovalors, fet que, si no es regula amb fermesa, podria convertir el país en una plataforma ideal per a activitats il·lícites difícils de rastrejar.
L’ús d’actius virtuals ha estat vinculat en nombrosos informes internacionals a activitats delictives. Organismes com el Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) i el Fons Monetari Internacional (FMI) han advertit reiteradament que les criptomonedes són utilitzades per grups terroristes i organitzacions criminals per evadir controls financers tradicionals. L’informe d’Aguado adverteix que el ràpid creixement del sector a Andorra pot derivar en un augment de delictes com el blanqueig de capitals, l’estafa i l’evasió fiscal. La naturalesa descentralitzada d’aquests actius dificulta la traçabilitat dels fons i facilita operacions opaques, la qual cosa podria fer del país un pol d’atracció per a operadors que busquen regulacions més laxes.
MANCANCES EN SUPERVISIÓ
Tot i els esforços legislatius, el Principat encara presenta mancances en supervisió. El Moneyval, organisme del Consell d’Europa, ha rebaixat la qualificació d’Andorra en prevenció del blanqueig, fet que confirma deficiències significatives en aquest àmbit. Els actius virtuals s’han utilitzat per finançar la proliferació d’armes de destrucció massiva i per a operacions fraudulentes, com ha passat en casos documentats de Corea del Nord i organitzacions com Estat Islàmic i Al-Qaeda.
Davant d’aquest escenari, la resposta institucional andorrana ha inclòs la Llei 24/2022 sobre actius digitals, però segons Aguado encara cal més control. L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) té un paper central en la regulació, però la supervisió requereix una especialització tècnica que encara no s’ha consolidat. Això podria dificultar la detecció de pràctiques il·lícites i afavorir que actors delictius utilitzin el sistema financer del país per ocultar fons fraudulents. Per aquest motiu, la Uifand ha iniciat un estudi de risc per analitzar l’impacte dels actius virtuals i dissenyar polítiques de control més efectives abans que afectin la reputació del país.
Més enllà dels delictes associats, la Fiscalia també alerta que l’ús creixent de criptomonedes pot tenir efectes negatius sobre l’estabilitat financera d’Andorra. L’informe apunta que el mercat immobiliari podria ser una via d’entrada per al blanqueig de capitals mitjançant criptomonedes, atès que aquest sector ja ha estat identificat com de risc en diversos estudis. Per evitar-ho, recomana establir mecanismes de control més estrictes i limitar l’ús d’aquests actius en transaccions d’alt risc.
REFORÇAR L’ESTRATÈGIA
L’informe conclou que Andorra ha de reforçar la seva estratègia de control per evitar convertir-se en una plataforma per a activitats financeres il·lícites. Entre les mesures proposades destaca la necessitat de millorar la traçabilitat de les transaccions digitals, incrementar els recursos de les institucions encarregades de la supervisió i establir mecanismes de cooperació internacional més eficients. També es planteja restringir l’ús de tecnologies que dificulten el rastreig de fons, com els mixers, que ja s’han prohibit en altres països per evitar operacions anònimes.
Finalment, la Fiscalia adverteix que la regulació dels actius virtuals ha de trobar un equilibri entre la innovació i la seguretat. Les criptomonedes poden aportar beneficis econòmics si es gestionen adequadament, però sense un marc normatiu clar i contundent, el risc de convertir-se en un refugi per al blanqueig de capitals i altres delictes financers és massa elevat. Andorra es troba en un moment clau per definir el seu model de supervisió en aquest àmbit i les decisions que es prenguin els pròxims anys determinaran el paper del país en l’escenari financer global.