HABITATGE
El Govern i els partits rebutgen la proposta de construir fora
Resposta al suggeriment dels economistes de col·laborar amb diners
Carlos Mesas i Sílvia Davan, secretari i vocal dels economistes.
El Govern i els partits de l’oposició desautoritzen la proposta dels economistes de col·laborar econòmicament amb els territoris fronterers (amb Espanya, sobretot, “per una qüestió d’orografia”) per ajudar-los a gestionar l’arribada de treballadors andorrans que es veuen obligats a deixar el país per l’alça de preus de l’habitatge. La idea la va llançar –juntament amb altres possibles solucions a la crisi residencial– David Berruezo, vocal del Col·legi Oficial d’Economistes. No és una proposta estranya, estrambòtica: altres regions frontereres col·laboren en aquest sentit (fan inversions en projectes d’habitatge, transport, serveis, infraestructures...). Seria el cas de Suïssa-França o Liechtenstein-Àustria. “La col·laboració amb els estats fronterers podria ser una opció si el preu de l’habitatge continua pujant. Tenim experiències d’altres països en què ja s’opera així, com ara Suïssa i França. És cert, però, que en el seu cas l’accés és més senzill que en el nostre”, va apuntar Berruezo fa uns dies després de comparèixer a la comissió del Consell que estudia un nou model d’ordenació territorial i urbanística. El Govern, doncs, podria “potenciar la part transfronterera”, tot i que “la solució no passa per exportar el problema. Cal buscar solucions amb els altres països i, des d’Andorra, s’hauria d’invertir, tal com es va fer amb l’aeroport d’Andorra-la Seu”.
“Ni ens ho hem plantejat. Andorra té la capacitat per assumir tota la gent que treballa al país”
Segons Berruezo, Andorra està provocant un problema a la Seu “perquè no hi ha aquesta col·laboració. El problema, ara, és tan nostre com de la Seu”. La inversió implicaria projectes d’infraestructura viària, mobilitat (connexió ferroviària), serveis o habitatge: “Construir habitatge social a la Seu pagat pel Govern d’Andorra podria arribar a ser una solució.” La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va afirmar ahir al Diari que el Govern treballa “intensament perquè tothom pugui viure al país: construint allotjament assequible o, ara, a través de la Llei òmnibus, limitant els pisos turístics”. Sobre la proposta dels economistes de construir a l’estranger: “Ni ens ho hem plantejat. Sé que ho apliquen, per exemple, a la frontera entre Suïssa i França, però no ho tenim al cap. Andorra té la capacitat per assumir tota la gent que treballa al país. Ens va sorprendre la proposta.”
“Si algú decideix viure a fora, que sigui per decisió personal, no per l’alça dels preus”
“Mònaco ho fa, compra terreny fora, però té una superfície de dos quilòmetres quadrats”
Pol Bartolomé, conseller de Concòrdia, sosté que és important compartir projectes d’infraestructures amb Espanya: “És fonamental que s’agilitzi l’accés entre Andorra i l’Alt Urgell a través de la millora de la connectivitat.” Bartolomé va destacar la idea de connectar Andorra-Espanya per via ferroviària, però admetia que és un projecte “de molt llarg termini, una projecció a quinze anys vista”. El suggeriment de pagar la construcció d’habitatge social, per exemple a la Seu, no el considera adient: “Volem que la gent que treballa a Andorra pugui viure al país. Si algú decideix viure fora, que sigui per una decisió personal, no una conseqüència directa de l’increment de preus al país.” “Abans de desenvolupar projectes residencials a l’estranger, calen mesures més ambicioses en matèria d’habitatge a Andorra”, va afegir.
El que reclamen des del PS és que es controli el creixement demogràfic, “que no sigui tan desmesurat en tan poc temps, que és el que ha passat durant el mandat de DA, evitant així la gentrificació”. Sense aquest control de la situació, diuen, es cau en una actitud “irresponsable” perquè “els costos de la gentrificació andorrana els han d’assumir els municipis fronterers”. Per a Carine Montaner, líder d’Andorra Endavant, “el rol d’un Govern és el d’allotjar la seva gent dins de casa”. La consellera, però, va reconèixer que facilitar l’establiment de treballadors a l’estranger és una opció vàlida en altres països: “Mònaco ho fa, compra terreny fora de les fronteres per allotjar-hi treballadors, però és que Mònaco té una superfície de dos quilòmetres quadrats. La nostra és de 468. Tenim terrenys plans en què podríem instal·lar allotjament modular.”