CRISI DE L'HABITATGE
Incentius per impulsar l’habitatge assequible
Marsol anuncia un programa per incentivar la construcció de pisos a preu moderat i un pla per facilitar l’accés a la primera residència
Conxita Marsol, ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge.
Anunci estratègic i inesperat en el dia gran de Conxita Marsol. Ahir, durant l’últim torn de defensa de la Llei òmnibus, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge va afirmar que el Govern està treballant un “ambiciós projecte de llei” a través del qual es podrà crear “un programa d’incentius fiscals, urbanístics i econòmics per impulsar la construcció de pisos de lloguer assequible”. El mateix projecte de llei també permetrà estructurar un pla d’ajudes per comprar la primera residència. La Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge va ser aprovada gràcies als vots de Demòcrates, Ciutadans Compromesos i el del conseller liberal no adscrit Víctor Pintos. Marsol va treure pit de la feina feta fins ara en matèria d’habitatge (“no poden dir que no s’està fent res”, va llançar a l’oposició) i va destacar, lògicament, la que serà viable encaminar a través de la llei aprovada (cessió obligatòria de pisos buits, limitació de la inversió estrangera, revocació de llicències d’apartaments turístics...). La número dos del Govern va retreure als grups de l’oposició una bel·ligerància radical i incomprensible: “Ara s’excusen que no som prou ambiciosos.” Marsol va interpel·lar directament el conseller del PS Pere Baró per demanar-li capacitat per “reconèixer quan s’actua; no espero que ens digui que estem fent les coses bé”. “Invertirem cent milions d’euros al parc públic d’habitatge en tres anys. Un parc que al final de la legislatura ha de comptar amb 500 habitatges a preu assequible”, va subratllar. Ja dirigida a tota l’oposició, la titular d’Economia, Treball i Habitatge va llançar una bateria de preguntes: “Aquesta llei aporta millores a la situació actual de l’habitatge? Grava més l’especulació? Ens ajudarà a guanyar més pisos? Aquesta llei empitjora la situació de l’habitatge? Els demano que facin una última reflexió, que tinguin cert grau d’empatia, cert grau de cessió.” Marsol va tancar la defensa de la llei amb una crida a treballar per una societat “cohesionada, pròspera i competitiva”. “El Govern governarà per a tots a través de la llei”, va manifestar.
“Treballem per tenir una societat pròspera. El Govern governarà per a tots a través de la llei”
“[El projecte] Recull els equilibris que coneixem quan podem governar”
En resposta a Marsol, Cerni Escalé, conseller de Concòrdia i cap de l’oposició, va voler assenyalar l’increment “absolutament extraordinari” dels preus de l’habitatge (un 19,6% entre l’abril del 2023 i el desembre del 2024) i va augurar que “l’immobiliari continuarà pujant”. També va destacar que “el país ha crescut més ràpidament ara [durant el que portem legislatura] que durant tot el període equivalent abans de les eleccions”. Escalé va evidenciar que és el Govern “qui té les eines” per atenuar el creixement desbocat. I va acusar el grup de la majoria d’incloure a la Llei òmnibus un fals fre a la inversió estrangera: “No servirà de res limitar a dos la compra d’immobles per part d’estrangers si ja sabem que la gran majoria compren una sola residència. La gent seguirà comprant una residència i els preus continuaran pujant.” “Amb aquesta llei serà més fàcil especular que comprar un habitatge al país.”
“Amb aquesta llei serà més fàcil especular que comprar un habitatge al país”
“La llei és una presa de pèl. Si aquesta és la solució, el 2027 patirem molt”
“Ha de ser l’Estat qui ha de proporcionar pisos a preu assequible, no pas els propietaris”
Per la seva part, Pere Baró, conseller del PS, va ressaltar que la falta de consens entre la majoria i l’oposició és simptomàtica: “Potser significa que el text no està ben fet.” Baró va recordar als ministres i consellers de la majoria que “durant sis anys no han entès que el mercat no es regula tot sol”. “Ni ho han entès ni ho volen entendre. El que fan és màrqueting polític”, va dir referint-se a la llei. El socialdemòcrata va oferir una “fotografia final” de la norma poc afavoridora: “Servirà de ben poc. Ha arribat al debat d’avui més descafeïnada que quan es va iniciar el tràmit. I també és menys valenta. Aquesta llei és una presa de pèl. Si aquesta és la solució, el 2027 patirem molt.” Per a Carine Montaner, consellera d’Andorra Endavant, la Llei òmnibus vulnera el dret a la propietat privada quan inclou una mesura com la cessió forçosa dels habitatges desocupats: “Ha de ser l’Estat qui ha de proporcionar pisos a preu assequible, no pas els propietaris. Gràcies als propietaris els ciutadans han pogut disposar d’una casa, ja que el Govern els ha desatès.” Montaner va amenaçar de portar la llei al Constitucional, però va acceptar, també, que el seu grup no té força per tirar endavant la iniciativa (el PS, a més, va descartar sumar-s’hi). Durant el debat, Víctor Pintos, el conseller no adscrit de Liberals, va exposar arguments de certa ambigüitat. Va dir-se en contra de tenir pisos buits i desatesos, però va mostrar-se desfavorable a la cessió obligatòria i temporal. De fet, va anunciar el seu sí a la llei “malgrat totes les seves limitacions, complicacions i enrevessaments tècnics”. La rèplica de DA la va donar la consellera Maria Martisella, que va remarcar la naturalesa mesurada de la Llei òmnibus: “La nostra és una proposta executiva, de Govern. Una proposta que recull els equilibris que només coneixem quan tenim la responsabilitat de governar.”