Higini i Ramon Cierco estan processats per desviar diners de BPA

Higini i Ramon Cierco, exaccionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), i Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l’entitat, estan processats per la Batllia en una causa que investiga un suposat desviament de fons del banc mitjançant una estructura opaca, l’anomenada caixa B. Segons l’aute al qual ha tingut accés el Diari, els investigats haurien utilitzat la societat panamenya Landstreet International Inc. per moure diners fora del control del sistema financer andorrà i dificultar-ne la traçabilitat. La investigació apunta que Landstreet es va constituir amb el coneixement i aval dels Cierco i que Miquel la va gestionar. Tot i tenir la seu a Panamà, les principals transaccions es feien des de BPA, on es van obrir diversos comptes a nom de la societat. Segons la documentació judicial, Miquel controlava aquests comptes i autoritzava els pagaments, amb el suport d’altres directius del banc que també han estat processats.

L’objectiu de la trama, segons la Batllia, era treure diners de BPA amb justificacions fictícies, fent-los passar per pagaments d’assessorament financer o altres serveis inexistents. Aquests diners s’haurien desviat a comptes dels quals Miquel n’era el real beneficiari –“directament o indirectament a través de societats de les quals n’és accionista– i també “haurien retribuït certes activitats delictives com es desprèn dels fets provats” en el context d’una altra causa ja jutjada, s’indica a l’aute de processament. Els pagaments eren abonats pel banc ara desaparegut a través de Santiago de Rosselló, com a director adjunt de l’àrea d’intervenció i control, i per Josep Antoni Rivero, com a gestor dels comptes. Els fons sortien de l’entitat sense els controls interns establerts i es desviaven cap a altres comptes vinculats als acusats o es retiraven en efectiu. L’aute detalla que més de 50 milions d’euros van ser canalitzats a través d’aquesta estructura fraudulenta.

Els delictes imputats a Higini i Ramon Cierco inclouen activitat bancària il·legal, blanqueig de diners mitjançant grup organitzat, associació il·lícita, administració deslleial i abús de posició dominant. Miquel està acusat dels mateixos delictes i també d’estafa qualificada, fet que el converteix en el principal processat.

El paper dels Cierco és clau, segons la Batllia. No tan sols n’eren coneixedors, sinó que hi haurien participat activament. Els exaccionistes majoritaris de BPA haurien permès que Miquel muntés l’estructura de Landstreet i, a més, van signar contractes que vinculaven la societat amb BPA, tot i que Landstreet no tenia autorització de l’INAF per operar com a gestora d’inversions.

L’aute recull múltiples irregularitats en la gestió dels comptes de Landstreet, com ara la manca d’identificació dels beneficiaris reals i la creació de factures per serveis inexistents. També es detallen operacions dissenyades per dificultar-ne el rastreig, com l’ús de comptes numerats i titularitats interposades.

Una figura destacada és Divina Domingo, secretària de Miquel, qui hauria gestionat diversos moviments en efectiu seguint ordres directes del seu superior. Segons la documentació, va retirar sumes elevades en metàl·lic dels comptes de Landstreet i posteriorment va ingressar part d’aquests diners en comptes personals de Miquel o en societats vinculades. Un cas destacat es produeix el 22 de novembre del 2010, quan es va retirar un milió d’euros en efectiu de Landstreet i, l’endemà, es va ingressar íntegrament en un compte de Terres del Mig, societat vinculada a Principat Holding, l’entramat empresarial controlat per Miquel.

La Batllia ha processat antics directius de BPA per facilitar el funcionament de la trama. De Rosselló i Rivero haurien validat operacions sospitoses i evitat que fossin sotmeses als controls interns. Javier Escoda i Daniel Garcia, gestors de Landstreet, eren responsables de rebre i moure els diners desviats. Treballaven aïllats de la disciplina del banc i gestionaven els fons de manera independent, però sempre sota les ordres de Miquel. Segons la investigació, van rebre comissions milionàries. Josep Maria Frases, considerat un testaferro de Landstreet, també està processat per haver facilitat la seva creació i gestió sense que la seva estructura real fos transparent. Tot i que figurava com a responsable formal de la societat, les decisions les prenia Miquel.

L’aute judicial detalla que la societat panamenya va ser utilitzada per canalitzar fons provinents de BPA a través de comptes controlats per Joan Pau Miquel. Entre els anys 2009 i 2015, es van registrar més de 200 operacions bancàries vinculades a aquesta estructura, amb moviments que superen els 50 milions d’euros.

Un dels mètodes principals per moure els diners era la creació de contractes d’assessorament financer ficticis que justificaven transferències cap a comptes de Landstreet, que posteriorment redistribuïa els fons cap a altres societats o feia retirades en efectiu. En diverses ocasions, els imports superaven el milió d’euros en una sola transacció. Les investigacions apunten que part dels diners desviats es van ingressar en comptes de societats vinculades a Principat Holding.

Un altre element clau va ser l’ús de comptes numerats i testaferros per evitar la traçabilitat dels fons. L’aute recull casos en què els diners sortien de BPA i, en menys de 48 hores, es fragmentaven en múltiples comptes en diferents jurisdiccions. Aquest mecanisme dificultava el control i permetia a Miquel i als seus col·laboradors gestionar els fons de manera independent.