VIVENDA
La compra d’habitatges va baixar un 14% l’any passat
L’Associació de Propietaris de Terres vol que Govern tingui més competències territorials
Luis Alberto Fabra durant la presentació de l’informe.
Caiguda anual de la venda de pisos, recuperació moderada de la compra de béns immobles durant l’últim trimestre del 2024 (1.818) i enquistament sever de l’oferta d’habitatge de lloguer, que continua sent molt exigua (amb un centenar d’opcions al mercat). Són les principals conclusions que es poden extreure del segon informe immobiliari anual del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), elaborat pel director de la Càtedra de Sector Immobiliari de la Universitat de Saragossa Luis Alberto Fabra i centrat en el segon semestre del 2024.
“La població estrangera és la que té un impacte directe en el mercat, la que genera demanda”
Durant el quart trimestre de l’any passat, el nombre de béns immobles transmesos va augmentar un 36,8% respecte del trimestre anterior, en què la caiguda va ser del 28%. Els dos primers trimestres del 2024 també van registrar descensos notables. “La tendència ha estat d’anar de menys a més per l’efecte de la moratòria”, segons Fabra. Ara bé, si ens fixem en la tipologia específica dels béns immobles, els pisos són els que surten més mal parats en la variació anual: la caiguda és del 14,4% respecte del 2023. Quant a l’oferta d’habitatges en venda, l’última dada tancada és de 1.683 opcions (amb un descens de disponibilitat a totes les parròquies, excepte Ordino).
“La tendència ha estat d’anar de menys a més per l’efecte de la moratòria”
Una altra informació destacada de l’estudi és la duplicació del preu del metre quadrat dels béns i immobles durant els cinc últims anys. Així, si el 2020 es pagava el metre quadrat una mica per damunt dels 2.000 euros (de mitjana), durant el quart trimestre del 2024 el preu es va enfilar fins als gairebé 4.000 euros (3.957 concretament), una variació del 57,2% en un lustre. Pel que fa a tipologies específiques d’immobles, el preu del metre quadrat dels pisos se situava durant l’últim trimestre del 2024 en els 4.324 euros. La mitjana anual va quedar fixada en 4.150 euros (un 15,3% més respecte del 2023). El preu de sortida del metre quadrat, però, sempre és més alt (5.740 euros és la darrera marca mensual, amb una variació semestral de gairebé el 6%). En aquest sentit, “el venedor no treballa per pacificar el mercat”, va reconèixer Fabra.
LLOGUER RAQUÍTIC
Pel que fa als habitatges de lloguer, l’oferta és molt escassa, amb 101 opcions disponibles en el moment de tancar l’informe (amb una caiguda del 13,7% entre semestres del 2024). “El mercat és estretíssim i això condiciona l’activitat econòmica del país”, va afirmar Fabra durant la presentació. L’economia es ressent de la dificultat per trobar residència que tenen els treballadors estrangers, molts dels quals renuncien a traslladar-se al Principat. Dues solucions proposades per Fabra per atenuar la crisi de l’oferta de lloguer (i els preus d’aquesta oferta) són la segregació dels habitatges que superin els cent metres quadrats (caldria flexibilitzar la normativa per poder fer les divisions, una mesura que considera “àgil i fàcil”) i aplicar una fiscalitat diferencial en funció de l’ús que fa de l’habitatge el propietari (beneficiar fiscalment aquell que hi resideix permanentment o que el destini a lloguer). Sobre la segregació: “És el que han fet, per exemple, a Sant Sebastià, la ciutat més cara d’Espanya, amb delimitacions geogràfiques serioses. A Andorra, els habitatges per fer-ho els tenim.” Fabra va recordar que prop del 60% dels habitatges del país superen els cent metres quadrats.
Finalment, Fabra va valorar l’evolució de les hipoteques. Ara són més llargues: es proposen terminis més amplis per poder “facilitar l’accessibilitat”. “La baixada de tipus d’interès, però, no compensa l’alça dels preus”, va afegir. El 2023 es van concedir 664 hipoteques, un 5,4% menys respecte del 2022.
El conjunt de dades de l’informe estan, és clar, influenciades per diverses variables. La demogràfica és la principal. El ritme de creixement demogràfic es va moderant –va valorar Fabra– i el 2024 es va situar en el 2,3%. Cal aturar-se, especialment, a estudiar el saldo migratori: “La població estrangera és la que té un impacte directe en el mercat, és la que genera demanda.”