ANÀLISI DEL SECTOR IMMOBILIARI ANDORRÀ
L’expert de l’AGIA veu un moment “complicat” per comprar habitatge
El catedràtic Luis Alberto Fabra alerta de l’enquistament de la crisi residencial
Luis Alberto Fabra a la presentació del primer informe.
Mal moment –des de fa uns quants anys– per adquirir una residència al Principat. “No m’agradaria situar-me en la tessitura d’haver de comprar ara un habitatge a Andorra perquè és un moment clarament complicat”, assegurava Luis Alberto Fabra, director de la càtedra de sector immobiliari de la Universitat de Saragossa, fa uns dies al Diari. Fabra, però, prefereix ser prudent i matisar: “A través de les opinions que emetem els analistes, algú pot prendre decisions i jo no vull ser responsable d’un bon o mal moviment. Ara bé, sempre que algú es planteja comprar un habitatge, cal mirar detalladament quines són les necessitats; si, per exemple, s’inverteix amb la intenció de viure permanentment a Andorra, que comptaria com una raó positiva.” Fabra, que aquest matí presentarà a Hesperia Andorra un informe sobre l’estat del sector (encarregat per l’AGIA), emmarcava el moment crític del sector: “Fa anys que el preu de l’habitatge no ha deixat de pujar. S’està arribant a un nivell de preus mitjans molt elevat.”
“Cal crear un parc públic per a les persones sense capacitat econòmica”
El catedràtic dibuixa un panorama agre tant pel que fa al mercat de compra com de lloguer. Proposa diversos camins per reconduir la situació d’enquistament del sector. Per una banda, és partidari d’oferir incentius als propietaris d’habitatges amb un ús mínim o nul perquè els treguin al mercat i, així, fer créixer l’oferta disponible, “que és necessari”. Centrant-se en el mercat de compra, Fabra aplicaria una fiscalitat diferencial en funció de la finalitat de l’habitatge adquirit, és a dir, “que no rebi el mateix tractament fiscal un comprador que inverteix per residir o per llogar que algú que té la residència buida. Cal afavorir l’ús de l’habitatge”. Una altra mesura “directa i fàcil” és la segregació dels habitatges, “flexibilitzar la normativa per dividir-los”, fet que ampliaria el parc immobiliari. Precisament, “cal crear un parc d’habitatge públic per a les persones que no tenen capacitat econòmica”. La problemàtica particular d’Andorra, però, no permet transvasar mesures que han funcionat en altres països, com ara Àustria: “Aplicar altres models a àmbits territorials que tenen característiques tan diferents com Andorra no és fàcil.” Fabra, a més, sosté que la dificultat d’accés al lloguer és severa perquè “amb els salaris existents i els preus dels immobles que entren al mercat resulta molt complicat accedir a un habitatge en arrendament”.
“Aplicar models d’habitatge d’altres països a Andorra no és fàcil”