Més de 200 sentències exprés per delictes greus

Unes 200 persones van ser condemnades pel procés d’ordenança penal -judici ràpid- després d’haver comès un delicte major el 2024. D’aquestes, 39 van ser sentenciades a penes de presó ferma que van variar entre penes de menys de tres mesos (4) fins a estades a la Comella d’un any o més (4), passant per les penes intermèdies de tres a sis mesos (13) i de sis mesos a un any (18). La resta van ser sentenciats a penes de presó condicional (80), arrest nocturn (2), expulsió (51), entre altres càstigs menors. El delicte major que més es va jutjar per ordenança penal van ser els de lesions doloses amb 39 causes i 45 condemnats i els que van registrar penes superiors a 1 any van ser un per furt, dos per tràfic de drogues i un relacionat amb la pornografia infantil.

Les dades les va compartir la Fiscalia en la seva memòria de l’any 2024, que, tot i un lleuger descens en aquest tipus de judici, va deixar palès que continua sent una eina molt utilitzada per la justícia, sobretot pel que fa a delictes menors relacionats amb les drogues i l’alcohol. En aquest sentit, el 2024 es van dur a terme 791 ordenances penals per delictes menors i es van condemnar 1.168 persones. El crim que més es va repetir van ser els de conducció sota l’efecte de les drogues, que es va jutjar 342 vegades i va deixar 374 condemnats. La majoria van ser per conducció de vehicle automòbil amb un grau superior a 0,8 g/l de sang (292), mentre que els relacionats amb drogues van ser 83. El tràfic il·legal de drogues va ser el segon crim més castigat per ordenança penal amb 237 judicis els quals van deixar 407 condemnats, un dels quals està complint una sentència d’un any o més.

UNA VIA INTERMÈDIA

El procés del judici ràpid consisteix que l’acusat accepti la culpa i l’acord que li ofereix la Fiscalia, que sol ser un càstig menor al qual es podria enfrontar en un judici normal. El rol dels advocats en aquest procés és “anar a morir”, com va explicar una lletrada al Diari, ja que “només anem a acceptar el que ens diu el Batlle” o, depèn del cas, a rebutjar la proposició i emplaçar-se a un judici normal. Per aquest motiu, alguns advocats consideren que el procés hauria de ser una mica més complet segons el cas que es tingui davant. “No m’acaben d’agradar perquè no pots aportar proves o documents”, va explicar una lletrada, que va afegir que l’acusat “s’hauria de poder defensar”, un punt que no està contemplat a les ordenances penals, ja que l’encausat no intervé durant la vista.

L’eina funciona bé “en casos molt flagrants”, però per altres situacions amb més complexitat l’advocada va apuntar que podria existir una via intermèdia. “Partint de la base que el client accepta la seva culpabilitat, es podria ampliar una mica el procediment per matisar alguns punts”, va explicar la lletrada. Per exemple, va proposar que es puguin debatre detalls com la durada de la pena si existeixen evidències que es puguin aportar en aquest sentit.