REPORTATGE
Més facilitats que a la UE
La comunitat llatinoamericana apunta a Andorra com un dels països del continent amb els requisits més permissius per poder establir-se. Un fenomen que es va accentuar sobretot durant la pandèmia.
Persones esperant torn al servei d’immigració.
La comunitat llatinoamericana apunta al Principat com un dels països del continent amb els requisits més baixos per venir a establir-se. “Per qui vol venir a Europa a treballar, Andorra és un gran lloc. Hi ha més facilitats a l’hora de fer els tràmits de residència en comparació a altres països com França o Espanya”, explica Johan, colombià que va arribar fa set anys al país. “Quan jo vaig arribar, per aconseguir el permís et demanaven 6 anys d’experiència demostrable. Ara són quatre”, explica.
“Ara et demanen quatre anys d’experiència laboral per entrar al país”
Johan situa “l’esclafit” d’aquest fenomen durant la pandèmia de Covid-19. Durant aquells anys, des de Govern es va optar per flexibilitzar els requisits mínims de quatre anys d’experiència laboral. D’aquesta manera, s’esperava poder fer front a la demanda de mà d’obra en sectors com la restauració i el turisme. També es va optar per ampliar les quotes d’immigració laboral i es van concedir més permisos temporals. “Jo ni tan sols coneixia Andorra com a país. Em va sortir en un vídeo de YouTube on buscava quins eren els millors llocs d’Europa per emigrar”, relata Lara, argentina natural de Mar de Plata, que va arribar fa any i mig. “Jo volia fugir per la inestabilitat econòmica i la crisi del meu país, però tinc coneguts que han acabat aquí pel bocaorella”, assenyala. En aquest sentit, Lara destaca la figura del temporer hivernal, que “fa sis mesos a Andorra i sis mesos a llocs de neu d’Argentina” i que “comenta a la resta les oportunitats laborals que hi ha aquí”. Johan coincideix també en el mateix punt, ja que “cada volta el país és més conegut a Amèrica Llatina” i no “tan sols per la seva versió d’hivern” sinó “per la incipient pujada de demanda de treball per la temporada d’estiu”.
“Jo vaig haver de fugir d’Argentina per la inestabilitat econòmica”
D’igual manera, el sistema de permisos també presenta limitacions, sobretot pel que fa a la figura del treballador estacional, atès que està obligat a marxar del país durant cinc mesos abans de poder fer un nou contracte. “Jo vaig haver de tornar i esperar per aconseguir un altre contracte. És un procés cansat, però és la norma aquí”, explica Lara. “Si només fas la temporada d’estiu, has de marxar i no et deixen passar a un permís més estable”, destaca Fátima, natural de Mendoza, també al país argentí. “Per això, molts intenten entrar a l’hivern, perquè així tenen més opcions de quedar-se.”
“Si només fas temporada d’estiu, no et deixen passar al permís estable”
Segons Luisa, un dels principals problemes que també té la població sud-americana és demostrar l’experiència laboral. “Quan es tracta de feines no qualificades a Argentina, la majoria de vegades no et fan contracte i treballes en negre” i “moltes persones que arribavem al que demanen, no podíem demostrar-los”, explica. L’any passat Govern va restablir els requisits mínims a quatre anys d’experiència demostrable o, en el seu defecte, la realització de quatre temporades de treball a Andorra. A més, a partir de 2026 serà necessari acreditar un nivell de català A1 per la primera renovació i un A2 per la segona. Aquestes reestriccions ja s’han començat a notar. Segons Estadística, durant el segon trimestre de 2024, el nombre de permisos concedits va caure més d’un 40% en comparació amb les xifres del mateix període del 2023. La davallada en el sector de la restauració i el comerç va ser del 50%.