TREBALL A DISTÀNCIA

Aprovat el teletreball a 60 funcionaris des de principi d’any

Funció Pública avala les peticions després de l’aprovació del reglament a principi d’any

El servei de tràmits és una de les tasques que necessiten presencialitat.

El servei de tràmits és una de les tasques que necessiten presencialitat.Fernando Galindo

Dolors Moreno
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El Govern va formalitzar la regulació del teletreball amb una normativa vigent des del passat 1 de gener. Han passat dos mesos, el sindicat de treballadors de l’administració general (Sipaag) ha expressat el seu desacord pel vet al fet que els empleats puguin usar aquesta alernativa els dilluns i els divendres, i per ara Funció Pública ha autoritzat seixanta funcionaris a fer la jornada laboral en remot. La normativa afecta els treballadors públics del cos general i del cos diplomàtic que hagin superat el període de prova i també és aplicable als interins. Segons les últimes dades actualitzades per Estadística, a final del 2023 els treballadors adscrits als dos cossos superaven de poc el miler –cal tenir en compte que el teletreball no és una opció vàlida per a segons quines tasques, però–. La informació facilitada pel Govern indica que la majoria d’aquests treballadors estan adscrits als departaments d’Estadística, de Transformació Digital –que precisament té un paper rellevant en el procés, perquè facilita els dispositius als treballadors i n’ha de garantir la seguretat– i d’Energia i Transports. Segons van indicar des de l’executiu, “van arribant de manera fluïda les peticions i se’ls va atorgant l’acceptació a mesura que es revisa la documentació i es fa la valoració corresponent amb el supervisor de cada departament”. El reglament permet a l’empleat que rep l’autorització treballar a distància dos cops per setmana, a triar de dimarts a dijous. La prohibició expressa a desenvolupar les tasques professionals en remot els dilluns i els divendres és la queixa del Sipaag, que esgrimeix que neix de “la desconfiança”. La motivació de l’executiu és evitar que el teletreball coincideixi amb els dies amb major demanda d’atenció o es converteixi en un factor de desconnexió de l’equip durant la setmana laboral. El comú d’Ordino –amb una regulació específica també– té una fórmula idèntica. A Sant Julià –la tercera administració amb normativa expressa– no es limiten els dies i es permet des de fora d’Andorra.

TREBALLADORS A FAVOR, EMPRESES RETICENTS

L’esclat de la Covid-19 va obrir un nou model de treball dins el mercat laboral. Els contagis i les mesures restrictives van impulsar el teletreball. Aquest nou paradigma continua ben present en l’actualitat de moltes empreses, però també hi ha les que estan començant a qüestionar aquesta modalitat. “Les empreses andorranes, de les vacants actuals i en el passat, no ho demanen gaire, no és l’habitual”, expliquen fonts de l’empresa de selecció de personal Adecco. De fet, segons expliquen, la majoria d’ofertes que reben només ofereixen la possibilitat de “fer un dia o mig dia” en remot. En canvi, entre els candidats en els processos de selecció és una de les peticions més demanades. “Ho valoren moltíssim i els motius solen ser la conciliació familiar i estar a casa per una millor qualitat de vida”, indiquen des de la companyia. “Abans el sou es valorava molt, però si no és molt alt valoren fer teletreball”, relaten. Una altra empresa de selecció de personal, Etalentum, dibuixa la mateixa situació. “Rebem ofertes de diverses empreses, la majoria no inclouen fer teletreball. Les tecnològiques són les que ho utilitzen més, però les que tenen treball col·lectiu els costa més”, comenta el responsable comercial, Manuel Robles. Per contra, a les entrevistes la companyia es troba que “cada cop més” els candidats demanen l’opció de teletreballar per disposar d’una “millor conciliació familiar” o “tenir més temps”, indica Robles.

Els empleats a qui se’ls permet teletreballar destaquen els molts beneficis. “Com a emprenedors, el teletreball és essencial. Ens dona la llibertat de gestionar el nostre temps i prendre decisions sense estar lligats a un espai físic”, explica una creadora de continguts esportius, que no s’ha volgut identificar. “Ens permet adaptar-nos millor a les necessitats del negoci i mantenir un equilibri entre vida laboral i personal”, afegeix. Tot i això, explica que un inconvenient és la “dificultat per desconnectar” o la “falta d’interacció amb altres persones”, però també afirma que no s’imagina tornar a una oficina tradicional.

“És el millor model que s’adapta a l’entitat, molta feina que fem no necessitem estar en un lloc físic i si ens hem de reunir, ens movem en un lloc”, explica el director del Fòrum de la Joventut d’Andorra, Anthony Francome, que agrega: “Tenim uns horaris una mica estranys i és més fàcil conciliar si flexibilitzes l’horari, això ho fa més àgil”.
tracking