ÒBIT
Andorra acomiada el pioner de la medicina al Principat
Pacients i companys de professió en destaquen les habilitats mèdiques i la qualitat humana
El doctor Antonio Ruiz.
Quan el sistema sanitari andorrà encara no disposava de traumatòlegs titulats, el doctor Antonio Ruiz era la referència en aquest camp atesa la seva solvència professional, adquirida durant anys a la Clínica Vilanova, però, també, a la Universitat de Saragossa, on es va llicenciar en medicina general. Ahir, amb 88 anys, Ruiz va traspassar a causa del càncer que patia des de fa anys.
Reconegudíssim professional, tant pels companys de feina com pels nombrosos pacients que va atendre (que ahir n’assenyalaven la humanitat i les àmplies competències), Ruiz també va ser el metge de l’FC Andorra durant els anys noranta. Pioner de l’atenció mèdica al Principat, va compartir exercici durant els setanta i els vuitanta amb altres doctors emblemàtics del país, com ara Pallarés, Escoda, Vilanova o Cardelús.
“Era una persona molt entranyable. Sempre tenia un consell per donar, era molt pragmàtic”
Lluís Burgués, metge de família jubilat i exdirector de l’hospital, va tractar de molt a prop el doctor Ruiz: el seu pare, també facultatiu, va treballar-hi “braç a braç”. El recordava ahir com un “molt bon company” de professió. “Era una persona molt entranyable. Sempre tenia un consell per donar-te, era molt pragmàtic. A més, exercia la feina amb molta qualitat humana, vers els pacients i vers els companys.” Burgués destacava la mà hàbil de Ruiz per la infermeria pràctica (sutures, fractures, lesions...): “Era un molt bon traumatòleg tot i que no tingués el títol oficial. Va exercir la professió en un moment en què a Andorra no hi havia cap traumatòleg i va assumir aquestes funcions: les d’un metge de capçalera orientat cap a la traumatologia.”
La trajectòria de Ruiz va començar a la Clínica Vilanova, on va treballar inicialment com a infermer al costat del doctor Vilanova (el pare), de qui va ser “mà dreta”, segons Burgués. La llicenciatura en Medicina va arribar a final dels anys setanta. I va començar a exercir de metge de capçalera també a la Clínica Vilanova. Burgués, a qui Ruiz va atendre després de patir “un petit accident de moto” quan tenia catorze anys, remarcava que el doctor va ser el referent en traumatologia fins a l’obertura de la Clínica Santa Coloma, moment en què “ja es van contractar traumatòlegs especialistes”. Aleshores, “va continuar fent de metge de medicina general i va deixar de banda la traumatologia”.
Justo Ruiz, exjugador de l’FC Andorra, recordava ahir que el doctor “sempre estava de bon humor, disposat a ajudar. Tenia bones paraules per a tothom. Va ser una figura molt important en la història del club. El seu compromís amb l’equip era ineludible”. Per a Ruiz, la seva mort és “un cop molt gran perquè era una persona molt estimada”. “Va ser, des del primer dia, una figura importantíssima. No tan sols, però, com a doctor, sinó també com a gestor, ja que sempre estava disponible per a qualsevol cosa”, va afegir l’exjugador.
Koldo Álvarez de Eulate, seleccionador nacional i també exjugador de l’FC Andorra, va subratllar que Ruiz era “molt afable, ens cuidava molt, sempre estava pendent de nosaltres”. El seleccionador va tenir una relació estreta amb Ruiz perquè va ser qui li va diagnosticar una greu lesió al genoll (sis mesos de baixa).
El funeral pel doctor Ruiz se celebrarà avui a les onze del matí a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella.