UNA OPCIÓ A L'ALÇA
Els propietaris culpabilitzen Immigració pels relloguers
L’APBI lamenta que la llei facilita la pràctica perquè es demana “un simple certificat de domicili” que autoritza compartir habitatge.

Els propietaris es queixen de la laxitud de la normativa migratòria.
Els propietaris denuncien que la normativa d’immigració facilita la pràctica del relloguer d’habitacions. Tal com va apuntar el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Jordi Marticella, en declaracions al Diari, l’administració només demana “un simple certificat de domicili del qual la propietat no té cap mena de coneixement i que autoritza a compartir pisos sense cap tipus de supervisió ni control”. L’entitat denuncia “una pràctica cada cop més habitual” que es dona “a esquena de la propietat” i que comporta un seguit de conseqüències negatives, per als mateixos inquilins i per als amos dels habitatges. “Fa temps que des de l’APBI demanem major suport legal i jurídic per poder actuar amb més celeritat i fermesa per evitar aquestes situacions tan lamentables”, va assegurar, tot recordant que el relloguer d’habitacions és causa de rescissió de contracte i que “no podem perdre de vista que la cèdula d’habitabilitat regula quanta gent pot viure en un habitatge”.
Segons Marticella, “en general els propietaris no tenim gens d’interès a rellogar habitacions”, sinó “al contrari, l’explotació i l’abús d’aquesta pràctica es dona entre els mateixos inquilins, que aprofiten un preu de lloguer raonable i just per fer-ne negoci sense cap mena de mirament, a esquena de la propietat”. “Tot i que aquesta opció pot semblar una solució temporal per a moltes persones, en realitat genera una sèrie de problemàtiques socials i econòmiques que posen en risc la dignitat i la qualitat de vida dels inquilins”, va detallar Marticella.
“És imprescindible que [les administracions] adoptin mesures per garantir habitatge digne”
Entre els conflictes que identifica el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles es troben “la inseguretat i la inestabilitat residencial”, ja que “molts dels contractes d’aquesta mena són verbals, fet que en dificulta la demostració legal i deixa els inquilins en una situació de vulnerabilitat”, i que “les condicions de vida en aquestes habitacions són, sovint, precàries”. Marticella va fer referència en concret a “com de greu” és per a “les famílies amb fills”, ja que “resulta molt difícil garantir un entorn adequat per al desenvolupament infantil en aquestes condicions”.
Els propietaris lamenten que la fórmula creix a conseqüència “de la manca d’habitatge públic, l’augment constant dels preus del lloguer disponible i la precarietat laboral”, i insten les administracions públiques a actuar: “És imprescindible que adoptin mesures efectives per garantir un habitatge digne per a tothom i evitar que aquesta pràctica es converteixi en l’única alternativa per a les persones en situació de precarietat.” Respecte als perjudicis que genera als titulars dels immobles, Marticella va recordar que “un excés d’inquilins genera un major desgast dels materials i electrodomèstics, fet que implica un augment en les despeses de manteniment i reparacions”. A més, afegeix, hi ha els eventuals problemes de convivència. Per tot plegat, el president de l’APBI va assegurar que “la posició dels associats ha estat sempre la d’optar per un lloguer estable i amb menys inquilins com una decisió saludable, sostenible i beneficiosa a llarg termini”.
La Plataforma per a l’Habitatge Digne responsabilitza els preus de l’habitatge, però també la situació laboral. “Els diferents tipus de llars que es formen estan clarament lligats amb el preu de l’habitatge”, però també “amb una demografia que atreu molts treballadors per un temps delimitat i de forma precària”, van manifestar a demanda del Diari. A l’equació l’entitat també va sumar “molts joves que no poden emancipar-se “com s’ha fet fins ara”. La Plataforma per a l’Habitatge Digne va puntualitzar “que no totes les maneres de compartir pis són de relloguer” i que aquest darrer fenomen de l’inquilí titular del contracte que lloga espais de l’habitatge que ocupa es dona “sobretot per la població que més temporalment està i menys xarxa de suport té”, ja que “tenen més necessitat d’accedir a un habitatge i, per tant, es tracta d’una posició precaritzada”.
La plataforma va apuntar que “si no hi ha un canvi efectiu en un futur hi haurà abusos”, més encara “quan s’acabin les pròrrogues” dels contractes de lloguer. El col·lectiu admet que “el relloguer moltes vegades té un objectiu reespeculatiu, però la culpa primària sempre rau en l’especulació, que qualitativament i quantitativament exerceixen de manera més forta els rendistes”. Per al col·lectiu, la clau de volta són habitatges a preus raonables i remuneracions salarials també raonables. Per això, aposta per “alternatives reals” i recorda que impulsa noves mobilitzacions per reclamar-les.