TRIBUNALS
La CASS no recupera els diners d’una baixa concedida per error
El Superior “anul·la” la decisió presa, però no implica el retorn dels diners reclamats
La Seguretat Social va pagar equivocadament la baixa durant un any.
La Seguretat Social va comprovar, dotze mesos després d’haver concedit una baixa per malaltia, que la treballadora afectada no complia els requisits i que, per tant, havia estat pagant la prestació per error. El gener del 2023, quan la CASS s’adona de la irregularitat, inicia el procés per suspendre el pagament de la baixa laboral i de reclamació dels 13.036 euros que havia pagat indegudament. També demana 1.247 euros més per prestacions de reemborsament que tampoc no hauria d’haver pagat. L’explicació de tot plegat és que quan es va posar de baixa, l’assalariada únicament havia treballat 56 dies. I la llei estableix que el dret a cobrar per una incapacitat es genera sumats 90 dies de cotització durant els sis mesos anteriors a la malaltia o l’accident no laboral, o 180 dies en els 24 mesos anteriors al succés que genera la baixa. La dona no complia cap dels dos requisits. La reclamació econòmica de la CASS va arribar als tribunals i la Batllia la va desestimar. La Seguretat Social va recórrer contra la sentència i ara s’acaba de pronunciar la sala administrativa, que ha estimat parcialment el recurs de la parapública, declarant que els actes de reconeixement de la prestació de baixa acordada “incorren en causa d’anul·labilitat i s’anul·len”. Però la resolució no implica el retorn dels diners reclamats.
La sentència diferencia entre “nul·litat de ple dret” i “anul·labilitat”, i precisa que si els actes que van reconèixer el dret a la prestació són nuls s’han de retornar els diners sempre que no hagin prescrit (el termini són quatre anys); si el citat acte és “anul·lable” implica la suspensió de la prestació, però no el retorn de les quantitats rebudes. El Superior coincideix amb la Batllia que en el cas valorat no es donen els supòsits per declarar la nul·litat recollits a la legislació i que són: els dictats per un òrgan manifestament incompetent; aquells en què el contingut és impossible o és constitutiu d’una infracció penal; els que transgredeixen d’una manera total i absoluta el procediment legalment establert a llur respecte, o que violen les regles essencials per a l’expressió de la voluntat dels òrgans col·legials, i els que infringeixen el principi de jerarquia. Per contra, sí que són actes anul·lables i “la conseqüència és que, un cop declarada aquesta anul·labilitat, la CASS pot deixar de pagar les prestacions, però no pot pretendre que l’assegurada li retorni les quantitats rebudes, ja que aquest efecte només es produiria si els actes fossin nuls de ple dret”.
La sentència afegeix que si bé l’article 115 de la Llei de la Seguretat Social dicta que la persona que ha percebut indegudament prestacions ha de reintegrar el seu import, en cap de les resolucions dictades per la CASS sobre el cas es va fer referència al mateix, ni tampoc en la demanda a la Batllia, amb la qual cosa no és procedent valorar-ho en segona instància, quan sí que ho ha esgrimit la parapública.