Només el 20% dels interins supera la prova de professor

La primera convocatòria interna per consolidar 26 places de professors per a la segona ensenyança i el batxillerat de l’escola andorrana, formació professional i formació andorrana (14 per impartir llengua catalana i 12 per a ciències humanes i socials) ha acabat aterrant a l’arena política –amb preguntes al Govern d’Andorra Endavant i Concòrdia– després que hagi transcendit l’elevat nombre de suspesos –alguns amb notes baixíssimes– d’un procés que encara no ha acabat i el malestar que ha generat l’avaluació. La particularitat és que en ser la primera convocatòria interna estava oberta a treballadors públics de l’administració general d’un nivell assimilable al de les places del cos d’educació a concurs i a interins de l’ensenyament amb almenys cinc anys de trajectòria. Per tant, a docents amb una experiència notable, que són avaluats anualment i que han superat aquests exàmens. Dels 15 aspirants a les 14 places de professor de català, només tres han superat les dues proves professionals (oral i escrita). El mateix nombre d’aptes s’ha donat en la dotzena de places per a docents de ciències humanes i socials, a les quals inicialment aspiraven setze persones. Els sis aspirants finalistes encara han de superar el test psicotècnic, previst per al 5 de març.

Una carta d’una de les participants en el procés adreçada al ministre d’Educació posa de manifest l’enuig pel que considera un procés injust. Afirma que parla en nom propi però que ha copsat el mateix malestar entre diversos companys afectats. “Com és possible que en la primera prova oral, a professors i professores amb més de deu anys d’experiència a l’aula, se’ls hagin assignat notes d’uns i dosos? Portem anys gestionant conflictes i situacions complexes dia rere dia, i ara se’ns qualifica de no aptes? Què hem fet per merèixer una nota tan baixa?”, es demana. El primer tall el van superar aproximadament la meitat dels aspirants: vuit candidats a les places de ciències humanes i socials i set a les de català. En relació amb la prova posterior, l’escrita, puntualitza: “Com s’entén que professors que durant anys han elaborat unitats de programació, validades pels caps d’estudis, hagin suspès la prova escrita després de gairebé set hores d’examen, sense temps ni per dinar? Quins criteris d’avaluació, tan estrictes o subjectius, s’han aplicat per arribar a aquestes conclusions?” Els resultats d’aquest segon tall ha acabat baixant el nombre d’aptes a aproximadament el 20% dels que van començar el procés.

Després que ho fes Andorra Endavant, Concòrdia s’ha sumat a la demanda d’explicacions. La consellera general Maria Àngels Aché es va declarar “preocupada per aquests resultats”, i va fer èmfasi que gran part dels candidats són interins de llarga durada, amb més de deu anys d’experiència “amb molt bones avaluacions” i, a més, alguns han participat en equips d’autoria del Permsea (el pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà)”. El Govern haurà de respondre per escrit a les preguntes plantejades pels dos grups parlamentaris, però interpel·lat per la polèmica en la roda de premsa posterior al consell de ministres, el portaveu, Guillem Casal, va indicar sobre les proves que “potser la dificultat era superior” a les de les avaluacions anuals als interins, tenint en compte que està en joc una plaça pública fixa. Alhora, va defensar el procés: “No tinc constància que s’hagi incrementat notablement la dificultat dels exàmens i que s’hagin demanat preguntes que s’escapin del temari.”

El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) va avalar el plec de bases de l’edicte, tal com van confirmar ahir des del col·lectiu. S’entenia que a diferència d’altres processos del passat aquesta vegada l’examen donava la rellevància adequada a les competències professionals. Ara resten en espera de tenir tota la informació del ministeri –un cop es tanqui el procés– per aprofundir en el perquè d’aquests resultats. Diverses qüestions a aclarir seran fins a quin punt arriben les diferències en l’avaluació anual a l’interí i la de l’edicte o el nivell d’exigència aplicat i si s’ha excedit. Els aspirants suspesos encara tenen dues oportunitats més per consolidar la plaça.