Els preus dels pisos de segona mà van augmentar un 7% l’any passat

El mercat immobiliari andorrà va experimentar un increment del 7,2% en el preu mitjà de venda dels pisos de segona mà durant l’any passat, situant-se en 5.365 euros per metre quadrat. Aquesta pujada ha estat més pronunciada que la dels habitatges d’obra nova, reflectint la creixent demanda d’immobles ja construïts en un context de limitació de l’oferta. A mesura que els preus continuen augmentant, es detecta un canvi pel que fa a les tendències de compra, amb una preferència més gran pels habitatges de segona mà, especialment en determinades parròquies on el creixement urbanístic és més limitat.

Segons l’informe de monitoratge del mercat immobiliari elaborat per RID Analytics, Escaldes-Engordany continua liderant el rànquing de preus amb 6.667 euros per metre quadrat, seguit per Andorra la Vella amb 6.164 euros. Aquestes dues parròquies han experimentat un increment més moderat en comparació amb altres zones, però segueixen sent els punts més costosos per adquirir un immoble de segona mà. L’atractiu d’aquestes zones es deu, en gran part, a la seva proximitat als principals serveis, centres comercials i infraestructures de transport, així com en una oferta limitada de nous projectes de construcció.

A la resta del país, la tendència ha estat dispar. Ordino ha registrat un preu mitjà de 4.997 euros per metre quadrat, mentre que Canillo s’ha situat en 4.763 euros. La Massana ha experimentat un augment notable, tancant l’any amb un cost de 4.457 euros per metre quadrat, reflectint un creixement constant de l’interès per aquesta parròquia com a alternativa més accessible als nuclis urbans principals. La proximitat de la Massana a les pistes d’esquí i les seves opcions d’habitatge més àmplies han contribuït a impulsar aquest creixement sostingut.

Encamp, en canvi, es manté com una de les parròquies més assequibles, amb un preu de 4.196 euros per metre quadrat, seguit per Sant Julià de Lòria, que registra la xifra més baixa del país, amb 3.809 euros per metre quadrat. Aquestes diferències evidencien que la ubicació segueix sent un factor determinant en la valoració dels habitatges de segona mà. En particular, Encamp ha vist un interès renovat gràcies a la seva accessibilitat i millora en les connexions de transport, fent que esdevingui una opció viable per a molts compradors.

La dinàmica del mercat també ha estat influenciada per la disponibilitat d’immobles. Segons l’informe, durant el 2024 es va registrar una disminució en l’oferta de pisos de segona mà, fet que ha contribuït a la pujada de preus. En particular, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany van experimentar una reducció d’oferta, mentre que parròquies com Encamp i Sant Julià van mantenir una disponibilitat més estable. Aquesta tendència ha fet que molts compradors considerin opcions en altres parròquies menys costoses, la qual cosa ha generat un impacte positiu en zones com Canillo i Ordino, on l’oferta encara és lleugerament superior a la demanda.

L’informe també revela que el tipus d’habitatge de segona mà més demandat ha estat el d’entre dos i tres dormitoris, preferit per famílies i inversors que busquen una estabilitat a llarg termini. L’oferta d’habitatges amb més de quatre dormitoris ha estat més escassa, fet que ha provocat un increment encara més notable en els preus d’aquest segment. D’altra banda, els estudis i apartaments d’una habitació han mantingut una demanda estable, principalment per part de compradors joves o inversors que busquen rendibilitzar les propietats a través del lloguer.