Alcobé lidera per incompareixença d’altres candidats a succeir Espot

La possibilitat que Jordi Alcobé sigui el cap de llista de Demòcrates a les properes eleccions generals ha estat sempre sobre la taula. El seu nom i els d’uns quants barons del partit. A mesura que avança la legislatura un seguit de futuribles s’han anat despenjant de la cursa, amb la qual cosa la figura del cònsol de Canillo es destaca de forma significativa per succeir Xavier Espot. L’impulsa la incompareixença d’altres candidats. I més si tenim en compte que ha fet saber que estaria disposat a acceptar l’encàrrec. Dos dels més ben situats, el síndic Carles Ensenyat i el ministre Ladislau Baró, s’han cansat de dir per activa i per passiva que no tenen cap intenció de seguir en primera línia quan acabin el mandat. El primer perquè amb l’arribada al lloc més alt de Casa de la Vall considera que tanca una etapa i ha arribat el moment d’aturar l’activitat pública. Sigui o no una retirada definitiva. El cas de Baró té més derivades a part de les personals. Les polítiques tenen un pes específic destacat perquè considera que DA, si vol tenir opcions, ha refundar-se i sobretot ampliar la base ideològica i social amb la convergència amb forces emergents. En concret, amb l’entorn de Desperta Laurèdia; una operació amb poc suport a la cúpula de DA. Altres noms cauen sense que puguin evitar-ho. La majoria diuen que no se’ls ha passat mai pel cap, però la realitat és que no tenen opcions. Mònica Bonell i Laura Mas, per exemple. Clara Pintat ha desaparegut del mapa, si és que mai hi va estar, per raons més que òbvies. Guillem Casal no obre la boca però sap que el partit opina que la seva elecció arriba massa aviat. Tot i l’avantatge de què disposa Alcobé en aquests moments, hi ha una política que no se la pot descartar mai: Conxita Marsol. Assumir la cartera d’habitatge li va passar una factura caríssima els primers mesos, però a mesura que posa pisos socials al mercat les crítiques comencen a suavitzar-se. En el supòsit que fos capaç d’acabar la legislatura amb més 500 habitatges a preu assequible operatius, la seva figura pujaria com l’escuma.

VIRTUS, BPA i LA UE

L’arribada del cònsol de Canillo al lideratge de la futura llista electoral de DA comportaria que l’ala més conservadora prendria el control del partit, per molt que l’executiva estigués en mans d’altres corrents ideològics, la qual cosa té pros i contres, però a la vista dels moviments polítics que s’estan produint a la dreta de DA, serien més el pros tal com defensa Espot. La figura d’Alcobé deixaria sense massa sentit i encara menys possibilitats que una formació com Virtus articulés una candidatura alternativa quan molt dels seus postulats els representaria DA. A banda que malgrat la voluntat de treure el cap del nucli dur que envolta un moviment més que conservador, els estan resultant impossible trobar algú que es posi al capdavant. Per tant, una aliança amb els Demòcrates seria més que probable amb Alcobé. Altres aspectes que impulsen la seva candidatura és que és un europeista convençut, una variable imprescindible per rebre la benedicció d’Espot, així com la seva formació i capacitat de treball demostrada. El cap de Govern i el seu entorn han començat a sondejar diferents sectors per saber com es rebria una llista al voltant del polític canillenc, i la primera impressió del món econòmic ha estat positiva. Un fet destacable perquè un dels handicaps que podria presentar la seva candidatura és el fet d’haver estat vinculat, encara que indirectament, amb afers de BPA, motiu pel qual va dimitir com a ministre el 2016.

Els caps pensants de Demòcrates saben que necessiten trobar un candidat com més aviat millor. Els resultats de l’última enquesta de l’AR+I van trasbalsar DA i en especial Xavier Espot, en veure’s superat per Cerni Escalé. El que ha fet saltar els crits d’alarma: ha arribat l’hora de posar cara al que ha de ser el rival del líder de Concòrdia. I si està a primera línia política, perfecte. Les eleccions són d’aquí dos anys, o no, perquè el referèndum sobre l’Acord amb la UE serà el que determinarà finalment el calendari.