Els preus dels lloguers dificulten la integració llatinoamericana

La incapacitat per poder trobar un lloguer assequible és un dels factors que més desapegament genera entre la comunitat llatinoamericana que arriba al país. “Jo vaig estar al voltant de dos mesos residint en un hotel a Encamp i el meu treball d’aquell moment estava a Andorra la Vella. A les nits, com que acabava tard i ja no passava l’autobús, feia autoestop. Ho vaig passar molt malament. Em preguntava molt sovint què feia aquí”, apunta Luisa, que va arribar al Principat fa dos anys i mig des de Mar de Plata. “El meu company de pis actual vivia abans en un lloc on hi havia una sola habitació i cinc persones compartint l’espai. Tenien llits tant al menjador com al costat del bany”, explica Fátima, també argentina, de Mendoza. “Resulta molt complicat establir-se a un lloc i poder imaginar-se un projecte de vida en ell a llarg termini si no pots ni tan sols trobar un lloc per viure”, assenyala. Lara, per la seva part, és natural de Santiago de Xile i explica com ella va “entrar al país amb un contracte de treball anual amb una empresa d’electrònica” i a la setmana va “estar a punt de marxar” perquè li resultava impossible trobar un habitatge on poder residir. “La meva encarregada va haver de compartir-me durant un any una habitació. Li estic molt agraïda”. És el mateix cas que el de Johan, colombià, a qui la companyia amb la qual anava a treballar li va haver de facilitar un lloguer. “Va ser fa set anys i eren 600 euros amb plaça de garatge a Anyós. En aquell moment era molt car per mi, però no té res a veure amb el que hi ha ara”.