GESTIÓ DEL TERRITORI
La xarxa d’aigües residuals de Sant Julià està al límit
L’estudi de capacitat de càrrega conclou que el col·lector es troba a prop de la saturació.
Personal tècnic inspeccionant una instal·lació elèctrica inundada.
L’estudi de capacitats de càrrega de Sant Julià de Lòria identifica un coll d’ampolla al col·lector general d’aigües residuals. El problema, segons va explicar recentment el cònsol major lauredià, Cerni Cairat, en una conversa amb el Diari, “no és tan greu com a Andorra la Vella”, perquè a Sant Julià “hi ha més desnivell” i, per tant, “més pressió”, factor que permet evacuar les aigües amb més facilitat. Tot i això, l’estudi conclou que el col·lector “està a prop de la saturació”.
“[A Fontaneda i Sant Julià] els dipòsits estan dimensionats per a una mica més de la població”
Per resoldre el problema, l’any vinent el comú lauredià ha previst inversions al quart d’Aixirivall, on encara no s’ha fet la xarxa separativa i les aigües pluvials van a parar al col·lector d’aigües residuals. La barreja d’aigües és la causa principal de la saturació dels col·lectors i de les estacions depuradores.
L’estudi de capacitats de càrrega també assenyala que hi ha colls d’ampolla a la xarxa d’aigua potable. Els punts més problemàtics són els quarts de Fontaneda i el poble de Sant Julià de Lòria. En aquests nuclis, detalla el cònsol, “els dipòsits estan dimensionats per a una mica més de la població actual. Són zones que no poden créixer gaire més amb les infraestructures de què disposem en aquest moment”. Tot i això, aclareix, mentre no hi vagi a viure molta gent més no hi haurà escassetat. Aquesta situació contrasta amb la d’altres quarts, com ara els d’Aixirivall i Juberri, on els dipòsits actuals podrien satisfer la demanda d’una població més gran.
“[...] tots els comuns necessitem eines per digerir millor el creixement”
A Fontaneda, l’estudi no només identifica problemes en la xarxa d’aigua potable, sinó també en el sistema de sanejament d’aigües residuals. És per aquesta raó, explica Cairat, que durant el mandat el comú hi impulsarà la construcció d’una nova estació de tractament d’aigües residuals.
INTERCONNEXIÓ
Més a llarg termini –en els propers deu anys, per ser exactes–, el cònsol considera que el comú haurà de continuar fent inversions per interconnectar els dipòsits d’aigua potable amb l’objectiu de poder garantir el subministrament en cas que “un estigués inutilitzat o fora de servei”.
Com s’integraran les conclusions de l’estudi en el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP)? Encara és d’hora per saber-ho, ja que primer el Govern haurà de revisar l’informe i donar-hi resposta. “D’entrada, però, el que és clar és que tots els comuns necessitem eines per digerir millor el creixement”, apunta el cònsol. Aquestes eines no són només els estudis de capacitat de càrrega, sinó també la reforma de la llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU). Els comuns treballaran de bracet amb la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient del Consell General per modificar el text.
Una de les qüestions que sí que abordarà la propera revisió del POUP serà “l’ordenació dels usos del terreny”. La normativa urbanística encara vigent avui, argumenta el cònsol, permet desenvolupar tots els usos –habitatge, taller de reparació de vehicles, estació de servei, hotel, allotjament turístic, etc.– “en pràcticament qualsevol terreny del poble”. Una de les “innovacions” del nou POUP serà “planificar els usos i zonificar-los”, sosté Cairat: “Si volem garantir els drets urbanístics dels propietaris, però alhora planificar el desenvolupament de la parròquia d’una manera ordenada”, caldrà definir què es pot fer en cada zona de la parròquia. La mesura “pensem que tindrà afectació en la propietat privada, sí, però al mateix temps es permetrà endreçar millor l’urbanisme”, assegura el cònsol.
La saturació del col·lector d’aigües residuals no és un problema que només afecti Sant Julià. L’estudi de capacitats de càrrega d’Andorra la Vella alerta, tal com ja va revelar aquesta publicació fa unes setmanes, que tots els trams del col·lector general estan al límit de capacitat, amb l’excepció dels que corresponen als sectors de Prada Ramon i la Comella. En els trams més saturats gairebé es triplica la capacitat de les canonades. L’estudi de capacitats de càrrega de la Massana també assenyala que el col·lector general d’aigües residuals està saturat, sobretot en els dies de més afluència turística i de precipitacions a la vall del Nord.
Les solucions per reduir la saturació de les xarxes de residuals s’han d’orientar, apunten els estudis, a disminuir el cabal. L’objectiu pot assolir-se segregant les aigües pluvials de les residuals, reduint el consum d’aigua i limitant el creixement de població.
LES CONCLUSIONS
1. EL COL·LECTOR GENERAL, SATURAT
L’estudi de capacitats de càrrega de Sant Julià identifica un coll d’ampolla al col·lector general d’aigües residuals. El problema, però, no és tan greu com a Andorra la Vella.
2. ALGUNS DIPÒSITS D’AIGUA POTABLE ESTAN AL LÍMIT
A Fontaneda i al poble de Sant Julià, els dipòsits d’aigua potable estan al límit. Són zones que no poden créixer gaire més amb les infraestructures actuals. Ara com ara, no hi ha escassetat.
3. MILLORA DEL SISTEMA DE SANEJAMENT
El sistema de sanejament d’aigües residuals, a Fontaneda, té deficiències. És per aquesta raó que el comú hi impulsarà la construcció d’una nova estació de tractament.