Detingudes 30 persones a Espanya per estafes de més d'1 milió amb perjudicats a Andorra

La guàrdia civil ha detingut una trentena de persones en diverses localitats d'Andalusia, Catalunya, Madrid, Múrcia i Toledo per estafar més d'un milió d'euros a més de 100 víctimes de 18 països, entre ells Andorra. La policia ha informat que al Principat hi ha una dona estafada per aquesta xarxa.

El cos espanyol explica en un comunicat que dos dels caps han estat detinguts a Getafe i Barcelona i s'han identificat a uns altres 40 presumptes autors, la majoria residents a Espanya, però també Croàcia, Hongria, Anglaterra, Marroc, Nigèria, Pakistan i Romania. Respecte als perjudicats, han estat localitzats a Espanya, Alamània, Andorra, Bèlgica, Bulgària, Equador, Eslovènia, Finlàndia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Checa i Romania, i es calcula que l'organització criminal els hauria estafat en només un any.

L'operació s'ha desenvolupat des d'Alacant i ha comptat amb la col·laboració de la Fiscalia de Criminalitat Informàtica d'Alacant, Europol i les policies de 22 països. Els agents han intervingut 153 comptes bancaris i s'han pogut recuperar 114.366 euros provinents de le estafes.

La investigació es va iniciar el maig del 2023 per una denúncia d'una empresa de construcció a la qual havien estafat més de 10.000 euros amb el mètode conegut com a 'Man in the middle', un ciberatac, també conegut com a frau del CEO, que consisteix en entrar a les converses entre un proveïdor i els seus clients, suplantar la identitat i aconseguir que la víctima faci les transferències a un número de compte del delinqüent.

Els agents van comprovar que els autors feien servir altres metodologies per dur a terme l'estafa, com fer-se passar per empreses reals i anunciar vehicles, maquinària agrícola o habitatges de lloguer, a través de pàgines web falses, quan realment no tenien cap d'aquests productes. Una altra forma de cometre les estafes era a través de falses ofertes de feina a través de les quals obtenien les dades de les víctimes.

Per transferir els diners procedents d'aquestes estafes, l'organització tenia una xarxa de mules a les quals abonava comissions que anaven dels 50 als 1.500 euros. Un cop els delinqüents tenien els diners, els treien en caixers automàtics, els invertien en monedes virtuals o els transferien a comptes de Malta o Lituània. La guàrdia civil continua investigant el rastre d'aquestes transferències.

La policia andorrana destaca que en els darrers anys s'han detectat fraus que seguien aquesta metodologia, i que cíclicament es van produint onades d'aquest tipus d'atac, la darrera va ser al gener. El cos de seguretat recorda que s'han de verificar tots els avisos i operacions que es fan i estar especialment alerta si demanen una transacció econòmica que s'ha de fer amb urgència.