LLEI DE L’HABITATGE
Els pisos turístics confien en la pressió d’Encamp i Canillo
L’entitat espera que la disconformitat dels comuns forci el Govern a modificar la intenció inicial de reducció de llicències.
Vistes del poble del Tarter.
L’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic (AEAT) confia en el fet que els comuns disconformes amb la reducció de pisos turístics que preveu la llei d’habitatge, Encamp i Canillo, facin pressió al Govern per tal de modificar el text abans d’aprovar-lo i entrar-lo a tràmit parlamentari. La idea inicial manifestada pel Govern és que perdran la llicència en tres anys tots els habitatges d’ús turístic que estan en edificis on representen menys del 30% de les unitats immobiliàries. El ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, va subratllar quan es va anunciar la mesura que aquesta afectarà un 25% dels habitatges d’us turístic, fet que suposa 650 pisos, aproximadament.
“Torres va admetre que és una llei complicada i estarien buscant un punt intermedi”
L’esperança més gran de l’AEAT per frenar aquesta decisió és la pressió dels comuns d’Encamp i Canillo, que són les parròquies més afectades perquè concentra el gruix d’habitatges turístics. El president de l’AEAT, Àlex Ruiz, va apuntar en declaracions al Diari que l’associació de pisos turístics ha mantingut reunions amb les dues parròquies en les quals es va explicar a Ruiz que tenen pensat parlar amb l’executiu per veure quines solucions es poden trobar, ja que “no estan el 100% conformes amb la llei”, però encara no se sap quines poden ser les accions que abordin els comuns.
“La majoria dels pisos turístics que perdran la llicència no sortiran al mercat”
Mentre esperen aquests moviments, l’AEAT es va reunir dimarts amb Torres per buscar alternatives que puguin satisfer ambdues parts. A la reunió, Torres es va mostrar obert a escoltar les propostes dels associats a l’AEAT, que van tenir un torn d’intervenció cadascun, segons va explicar Ruiz. Els associats van explicar algunes de les casuístiques amb les quals es trobarien amb la nova llei. Per exemple, un membre de l’AEAT va argumentar que només tenia la llicència des de feia sis mesos i si s’aplica la llei i en tres anys la perd, no recuperaria la inversió. Altres membres van raonar que no té sentit que la capital d’un país no tingui pisos turístics i que seria una situació única al món. A més, van afegir algunes situacions amb les quals es troben els associats, com ara que alguns pisos als quals es retiraria la llicència no són realment habitatges d’ús turístic, sinó que es destinen a allotjar professionals que venen a Andorra puntualment, com poden ser experts en algun congrés, esportistes... I que prefereixen aquesta opció abans d’un hotel “per la comoditat i la privacitat que et dona un pis”, va explicar Ruiz.
La trobada també va servir perquè Torres expliqués al detall la llei i comuniqués que hi pot haver flexibilitat en l’escrit, ja que els ministeris de Turisme i Habitatge estan treballant en possibles solucions, va afegir Ruiz. El ministre hauria admès que “és una llei complicada i estarien buscant un punt intermedi”. En acabar, Torres es va citar amb el president de l’AEAT per a una pròxima reunió, encara sense una data fixa.
“La majoria dels pisos turístics que perdran la llicència no sortiran al mercat.” Aquest és un dels principals arguments de Ruiz per oposar-se a la llei, ja que “de Canillo cap amunt” molts departaments són simplement segones residències que els propietaris cedeixen a l’associació mentre no les utilitzen per cobrir costos. Per tant, si perdessin la llicència tampoc se sumarien al mercat de l’habitatge tal com busca l’executiu. De la mateixa manera, una bona part dels immobles que es veurien afectats serien estudis de 30 o 35 metres quadrats, “que no cobririen les necessitats de les famílies que estan buscant vivenda actualment”. Tanmateix, des de l’associació no han fet una estimació de quants pisos del total que perdria la llicència podrien acabar arribant realment al mercat, ja que aquesta serà una decisió “que haurà de prendre cadascú”, va explicar Ruiz. El que sí que passaria si la llei continua endavant, va alertar el president de l’AEAT, és que es destruirien molts llocs de treball al sector a canvi d’entrar un nombre de pisos al mercat que no compensaria la pèrdua de feina de moltes famílies.
De moment, l’AEAT no es planteja prendre mesures legals contra la llei i portar-la al Constitucional, ja que primer “s’ha d’aprovar a final d’any i esperem que abans s’hagin pogut aplicar canvis a l’escrit inicial”, va acabar Ruiz.